Mahdia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot modifica: ar:المهدية (تونس)
Línia 19:
El [[30 de juliol]] de [[1159]] els normands foren assetjats a la ciutat, per terra i mar, per l'exèrcit almohade de [[Abd al-Mumin ben Ali]] i finalment els normands van capitular el [[21 de gener]] de [[1160]]. Un governador almohade es va establir a la ciutat.
 
Uns quaranta anys després el governador Muhammad ben Abd al-Karim al-Radjradji al-Kumi, tot i que era de la mateixa tribu que Abd al-Mumin, es va aliar amb els mallorquins [[Banu Ghaniya]] i es va fer independent sota el califa [[AlAn-NasirNàssir (abbàssida)|An-Nàssir]] ([[1199]]-[[1213]]) amb el títol d'Al-Mutawakkil ala Allah. El califa la va recuperar el [[1205]] i en va restaurar les fortificacions. També es va restaurar la vila de Zawiya que no s'havia repoblat des de l'incendi del [[1057]]. Al nord.-oest va sorgir la vila d'Hibun (forma francesa moderna Hiboun) al llarg del [[segle XIII]].
 
Entre el 685 i el 686 de l'hègira ([[1286]]/[[1287]]) l'almirall català [[Roger de Llúria]], per ordre del rei, va atacar diverses posicions de la costa de la moderna Tunísia i entre elles Mahdia. El [[1318]] s'hi va fer independent Abu Darba ben al-Lihyani però només es va sostenir fins el [[1323]]. El [[1338]]/[[1339]] (739 de l'hègira) va caure en mans d'Ibn Abd al-Ghaffar, però el [[1360]] tornava a estar en mans dels hàfsides que estaven restaurant les seves fortificacions per ordre del ministre [[Ibn Tafragin]].
Línia 27:
[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] la va atacar el [[1509]] però no se'n va apoderar. Una vegada amb els hàfsides sota la seva protecció ([[1535]]) es va establir a la ciutat una guarnició ([[1539]]), però el [[1540]] va caure en mans del pirata [[Dragut]]. Al cap d'uns mesos en fou expulsat però la va recuperar tot seguit qui s'hi va mantenir fins el [[8 de setembre]] de [[1550]] quant fou ocupada pel genovès al servei de Carles V, almirall [[Andrea Dòria]]. El [[1554]], abans de ser abandonada, fou desmantellada, i va quedar seguidament en mans dels otomans. L'aportació ètnica d'aquestos es va fer notar així com la dels andalusins o moriscs. El 60% de la població de Mahdia el [[1970]] era descendent dels koiloughlis (les guarnicions otomanes) que és la proporció més alta del país, i amb efectes visibles sobre els costums i els noms i cognoms.
 
El [[1689]] va patir una epidèmia de pesta; el [[1740]] fou evacuada per la població durament castigada per [[AliAlí PashaPaixà|Alí Paixà]] per castigar a la ciutat per la seva fidelitat al seu oncle. El [[1848]] hi havia prou cristians per crear una parròquia. El [[1858]] va patir una epidèmia de colera que va fer estralls. Durant la revolta de [[1864]] els camperols de la zona van saquejar la ciutat ([[25 d'abril]] de [[1864]]). L'expedició dita de Zarruk i les exigències dels creditors van arruïnar la ciutat.
[[Fitxer:Mahdia_1901.jpg|thumb|left|Mahdia 1901]]
[[Fitxer:Mahdia_1907.jpg|thumb|Mahdia 1907]]