Segle I aC: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
==Política==
Roma conquereix tots els pobles de les ribes del Mediterrani (incloent-hi Egipte) i incrementa el seu poder. Després d'un període de crisi interna que porta a la guerra civil, els romans demanen un poder fort central, que s'encarna en la figura de [[Juli Cèsar]], el qual sotmet els gals i controla les províncies amb governadors reials per després acabar amb les conjuracions internes. Posteriorment al seu assassinat, ascendeix al tron [[August]], qui funda l'[[Imperi Romà]] i així inicia una nova època d'esplendor després de véncer a la [[batalla d'Àccium]].
A Judea mana [[Herodes el gran]], un dels governadors de més renom, qui atura diversos conats de rebel·lió. És també un període de crisi a la Xina, amb la pèrdua progressiva de poder de la [[Dinastia Han]], que s'enfronta a múltiples guerres i revoltes, tant internes com exteriors.
Línia 13:
==Economia i societat==
La crisi romana va portar a diversos canvis socials, entre ells diverses revoltes per part dels esclaus. La més important va ser la [[Tercera Guerra Servil]], liderada per [[Espàrtac]], qui malgrat fracasar va esdevenir una icona de la llibertat i va precipitar la fi de les institucions republicanes, posades en entredit per la seva feblesa davant possibles amenaces de les classes populars o esclaus.
En aquest context creix en importància l'[[exèrcit romà]], al qual poden ingressar en llocs de comandament els grans propietaris de terres. Aquests latifundistes incrementen així el seu pes polític gràcies als ingressos de les campanyes militars, i contrarresten els seu origen estranger (ja que la manca de ciutadania romana els impedia prosperar en la carrera política als rics de províncies).
S'avança en la domesticació i hibridació d'espècies de conills i gallines, que milloren la dieta dels pobles mediterranis. Les granges incrementen el control sobre els animals petits i els seus productes, com ara els ous, de manera que es poden seleccionar els de millor qualitat per a la seva venda al mercat local o per a la capital i destinar la resta al comerç exterior.
Els jueus van iniciar un període migratori fugint de les conflictives relacions amb el poder romà. En els seus viatges van arribar fins a Catalunya, on van formar una comunitat independent, tal i com proven diverses làpides funeràries.
==Invencions i descobriments==
Els xinesos descobreixen i documenten per primer cop les [[taques solars]], sense conèixer encara la seva causa. Es construeix el [[Mecanisme d'Anticitera]], de finalitat desconeguda. Hippalus escriu com aprofitar el [[monsó]] per navegar de manera més veloç, i així ajudar al comerç. S'usa el [[ribot]] per treballar la fusta.
Una altra descoberta destacable és la tècnica per bufar el [[vidre]], que perfecciona el modelatge de segles anteriors i permet el treball a més altes temperatures, de manera que es pot donar forma més fàcilment a la massa vítria. Aquesta tècnica fou aplicada per primer cop a territori siri i després va passar a tot el domini romà.
Per últim, durant aquest segle es va introduir el [[calendari julià]], usat àmpliament fins la reforma medieval. S'acorda la introducció de nous mesos (el primer [[juliol]] en honor de Juli Cèsar, un dels impulsors de la reforma) perquè tots els anys tinguessin 365 dies, excepte un de cada quatre.
==Art, cultura i pensament==
Aquest segle es considera el segle d'or de la [[literatura llatina]]. L'escriptura és fomentada pels governants, que veuen en ella una bona oportunitat de propaganda i entreteniment, i el llatí clàssic assoleix el seu cim, com prova la codificació en l'obra de [[Marc Terenci Varró]]. [[Ciceró]] va usar aquesta llengua per a l'oratòria, lligant literatura i política i recollint així l'herència grega. Els seus discursos es van usar durant segles com a exemples a l'escola per aprendre llatí. El propi Juli Cèsar va escriure sobre les seves conquestes militars en unes cròniques que també han estats textos elementals de l'ensenyament clàssic.
A la lírica destaquen [[Gai Valeri Catul]], [[Ovidi]] i [[Horaci]] amb els seus poemes amorosos, que descriuen la gran varietat de situacions en què es poden trobar els enamorats, adoptant des d'un to exaltat fins a la paròdia o la distància. Renoven la mètrica i els recursos retòrics, apropant la poesia al poble, de manera que els seus versos es reciten arreu i no solament a la cort. la figura de [[Virgili]] és la més important de l'èpica i probablement de tot el cànon llatí, ja que va conrear amb èxit diversos gèneres, esdevenint un Homer romà. [[Lucreci]] escriu el poema "Sobre la naturalesa" (''De Rerum Natura''), on descriu amb bastant fidelitat i notables metàfores elpensament d'[[Epicur]] i constitueix una de les principals aportacions a la filosofia de la seva època.
Fora de l'àmbit romà, [[Sima Qian]] és considerat el pare de la historiografia xinesa amb les seves cròniques sobre els grans governants del passat. Es continua escrivint el [[Cànon Pali]], un conjunt de textos budistes que combinen la millor literatura oriental amb ensenyaments sagrats.
Els romans comencen a usar la [[cúpula]] en les seves construccions, al principi apuntalada pel mig, de manera que era només un revestiment d'una altra estructura. És un període d'esplendor a totes les províncies romanes, especialment en arquitectura, com proven l'[[Arc de Berà]], el [[teatre romà de Mèrida]] o l'[[Ara Pacis]].▼
▲Els romans comencen a usar la [[cúpula]] en les seves construccions, al principi apuntalada pel mig, de manera que era només un revestiment d'una altra estructura. És un període d'esplendor a totes les províncies romanes, especialment en arquitectura, com proven l'[[Arc de Berà]], el [[teatre romà de Mèrida]] o l'[[Ara Pacis]].
| |||