m Bot: substitució automàtica de text (- gobern + govern , - es s + se s, - exitós + reeixit , - exitosa + reeixida , -ïnt +int, -ïsme +isme, -ïsta +ista, - derrotar als + derrotar els , - derrotar al + derrotar el , - per tal de que + per
Els '''Jocsjocs Romansromans''' (''Ludiludi Romaniromani, Ludiludi Maximimaximi ''o'' Ludiludi Magnimagni'') foren els grans jocs romans que es celebraven (cada any a partir del [[366 aC]]), i van arribar a durar uns quants dies (al menys del 4 al [[12 de setembre]]) en honor de les deitatsdeïtats principals: [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]], [[Juno]] i [[Minerva]]. Els encarregats de la seva organització eren els [[edil curul|edils curuls]] i es celebraven principalment al [[Circ Màxim]]. Era la principal festa romana; aquesta festa incloïa principalment uns jocs (costum importada d'[[Etrúria]]). Aquests grans jocs començaven amb una processó després de la qual anaven les imatges dels déus i darrere els guerrers; seguien les comparses de ballarins (''ludii'') amb túniques vermelles i els homes adults amb cascos i armadures, els adolescents amb pells d'ovelles; després venien els músics (el col·legi dels músics o ''Collegium Tibicinum'' era tan antic com el dels ''Salii'' o saltadors dansaires, però tenia una consideració inferior). Aquesta festa se celebrava a la tardor, al retorn de les tropes en campanya, i era una festa per celebrar la victòria. Inicialment duraven un sol dia però amb el temps se'ls van afegir dies (un dia el [[387 aC]], un altre el [260 aC] i un altre el [[245 aC]]) i es va passar als quatre dies. A la mort de [[Juli Cèsar]] es van iniciar el 4 de setembre en honor seu i abans s'habvien iniciat entre el 5 i el 12. L'espectacle principal era la [[cursa de carros]], que se celebrava l'últim dia. Els altres dies eren de festa popular; s'havien introduït les representacions teatrals en taulats de fusta. Els músics i mims recorrien els carrers. L'ofici de cantaire, poeta, ballador i arlequí impedia a qui ho exercia l'accés a la milícia i votar en les assemblees populars.
{{esborrany de l'antiga Roma}}
Era la principal festa romana; aquesta festa incloïa principalment uns Jocs (costum importada de [[Etrúria]]). Aquests grans jocs començaven amb una processó després de la qual anaven les imatges dels déus i darrere els guerrers; seguien les comparses de ballarins (''Ludii'') amb túniques vermelles i els homes adults amb cascos i armadures, els adolescents amb pells d'ovelles; després venien els músics (el col·legi dels músics o ''Collegium Tibicinum'' era tan antic com el dels ''Salii'' o saltadors dansaires, però tenia una consideració inferior).
Aquesta festa se celebrava a la tardor, al retorn de les tropes en campanya, i era una festa per celebrar la victòria. Inicialment duraven un sol dia però amb el temps se'ls van afegir dies (un dia el [[387 aC]], un altre el [260 aC] i un altre el [[245 aC]]) i es va passar als quatre dies. A la mort de [[Juli Cèsar]] es van iniciar el 4 de setembre en honor seu i abans s'habvien iniciat entre el 5 i el 12.
[[bg:Ludi Romani]]
L'espectacle principal era la carrera de carros, que se celebrava l'últim dia. Els altres dies eren de festa popular; s'havien introduït les representacions teatrals en taulats de fusta. Els músics i mims recorrien els carrers. L'ofici de cantaire, poeta, ballador i arlequí impedia a qui ho exercia el accés a la milícia i votar en les assemblees populars.
