Huilliche: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{Grup humà| |group=Huilliches |image= |poptime= No determinada 17.014 a l'illa Gran de Chiloé (cens del 2002)<ref>[http://docpatrimoine.agroparistech...».
(Cap diferència)

Revisió del 21:57, 22 abr 2012

Els huilliches, que en idioma mapudungun s'escriu williche i significa gent del sud, són una ètnia indígena de Xile i és la branca més meridional dels maputxes. Habiten principalment en les regiosn de Los Ríos i de Los Lagos. Aquest poble més tard es va estendre a l'Argentina.

Infotaula de grup humàHuilliches

Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població totalNo determinada 17.014 a l'illa Gran de Chiloé (cens del 2002)[1]
Llenguamapudungun, chesungun i castellà
ReligióReligió tradicional i cristianisme amb predomini del catolicisme
Grups relacionatsMaputxe
Regions amb poblacions significatives
Xile i Argentina

Quan van arribar els espanyols poblaven la Depressió Intermitja de Xile des del riu Toltén fins el centre de Chiloé. Alguns segles abans de l'arribada dels espanyols, al segle XVI, una part dels huilliches es traslladà al nord i el centre de l'illa Gran de Chiloé, on adquirieren aluns trets dels pobles chonos, coml'economia de caça i la recolecció de recursos marins. Part dels indígenes que parlaven en mapudungun a Chiloé i zones veines van ser anomenats pels espanyols cuncos i payos.

Respecte el territori argentí, els los huilliches coneguts com "huiliches serranos", i després com "manzaneros", habitaren la part oriental dels Andes a Neuquén des de el riu Agrio al riu Limay. Es van estendre cap el sud de de la Província de Mendoza desplaçant els pehuenches.[2] Sin embargo, hay teorías que sostienen que estos huilliches surgieron de la mapuchización de grupos tehuelches o que, al igual que los pehuenches, habrían sido originalmente huárpidos relacionados con los puelches algarroberos de Cuyo.


A l'actualitat es considera huilliche la població indígena que habita des de la Província de Valdivia fins el sud de Chiloé.

Notes i referències

Bibliografia

  • Alberto Trivero (1999); Trentrenfilú, Proyecto de Documentación Ñuke Mapu.