Diferència entre revisions de la pàgina «Pols còsmica»

1 octet eliminats ,  fa 8 anys
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
m (Homogeneïtzant amb articles similars)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
Detectors de pols van volar en les missions espacials de la [[HEOS-2]], [[Helios (sonda)|Helios]], [[Pioneer 10]], [[Pioneer 11]], [[Giotto (sonda)|Giotto]] i [[Galileo (sonda)|Galileo]], en la [[òrbita]] de la Terra al voltant de [[LDEF]], [[EURECA]], i els satèl·lits [[Gorid]], també s'han utilitzat la [[Voyager 1 i 2]] com [[sondes de Langmuir]] per a la mostra directa de pols còsmica. En l'actualitat els detectors de pols estan volant en la [[Ulisses (sonda)|Ulisses]], [[Cassini-Huygens]], la [[Proba]], [[Rosetta (sonda)|Rosetta]], [[Stardust]], i la [[nau espacial]] [[New Horizons]]. La pols recollida a la Terra o a l'espai per les missions espacials de retorn és analitzada pels científics de pols en els seus respectius laboratoris de tot el món. Una de les instal·lacions d'emmagatzematge de pols còsmica que existeix és la [[JSC]] de la NASA a [[Houston]].
 
La llum infraroja pot penetrar els núvols de pols còsmica, el que ens permet escodrinyar en les regions de formació d'estrelles i els centres de les galàxies.El Telescopi Espacial de la NASA Spitzer és el telescopi infraroig més gran llançat a l'espai. El Telescopi Espacial Spitzer (SIRTF anteriorment, el Telescopi Espacial Infraroig) va ser llançat a l'espai per un coet Delta des de [[Cap Canaveral]] ([[Florida]]) el 25 d'agost de [[2003]]. Durant la seva missió, Spitzer obtindrà imatges i espectres mitjançant la detecció de l'energia infraroja, o calor, radiada pels objectes en l'espai entre les [[longitud d'ona|longituds d'ona]] de 3 a 180 [[micròmetres]]. La major part d'aquesta radiació infraroja és bloquejada per l'[[atmosfera terrestre]] i no poden ser observada des de la Terra. Els resultats de la Spitzer aprofundiran en els estudis de la pols còsmica. Un informe recent d'un equip de la Spitzer mostra alguna evidència que la pols còsmica es va formar prop d'un forat negre supermassiu.<ref>{{cite journal|first=F.|last=Markwick-Kemper|coauthors=Gallagher, S. C.; Hines, D. C.; Bouwman, J.|year=2007|title=Dust in the Wind: Crystalline Silicates, Corundum, and Periclase in PG 2112+059|bibcode=2007ApJ...668L.107M|journal=Astrophysical Journal|volume=668|issue=2|pages=L107–L110|doi=10.1086/523104|url=http://adsabs.harvard.edu/abs/2007ApJ...668L.107M}}</ref>
 
==Propietats radiants de la pols còsmica==
851.856

modificacions