Kanat de Karabagh: diferència entre les revisions

| last = Tapper

| first = Richard

| title = Frontier Nomads of Iran: A Political and Social History of the Shahsevan

| publisher = [[Cambridge University Press]]

| date = 1997

| pages = 114–115

| isbn = 0521473403}}</ref> Al final de la dinastia [[safàvida]] el khan Dawud es van fer independent, però el [[1738]] van tornar a quedar sotmesos a Pèrsia sota [[Nadir Shah]].

A la mort de Nadir Shah el [[1747]] Pana Ali Khan Beg de la família dels Javanshir o Djewanshir dels afshar, rival dels Ziyadoghlu, es va fer amb el poder i el khanat va esdevenir altre cop independent; el [[1752]] va fundar [[Shusha]] amb el nom de Panahabad on va traslladar la capital des de Bayat. Es discutit si els cinc maliks armenis de la zona (els khamsa = els cinc) reconeixien la seva sobirania cosa que en tot cas sembla el més probable.<ref name="meliki">[http://www.armenianhouse.org/raffi/also-ru/ulubabyan.html Raffi. Melikdoms of Khamsa]</ref> Melik Shah Nazar de Baranda hauria estat el primer a acceptar la sobirania del khan. Ibrahim va enfrontar al qadjar [[Muhammad Hasan Khan]] que considerava Karabagh com a part dels seus estats hereditaris ja que havien estat per un temps domini dels qadjars (segles XV i XVI). Muhammad va atacar Panahabad el [[1758]], i va dominar el khanat però es va retirar després que fou derrotat a [[Isfahan]] per [[Karim Khan Zand]] i la retirada va haver de ser tant rapida que els seus canons van quedar al peu de la fortalesa de Panahabad ([[1758]]); en el contraatac Panah Ali Khan va recuperar tot el país i fins i tot va conquerir [[Ardabil]] temporalment creuant el riu [[Araxes]]. El [[1759]] el khan d'[[Úrmia]] (Urmiyya) Fath Ali khan Afshar va atacar el khanat amb 30000 homes, obtenint el suport del maliks feudals vassalls de Jraberd i Talish, entre el malik Shah Nazar de Varan va mantenir el seu suport a Panah Ali. Panahabad fou assetjada sis mesos però finalment els atacants es van retirar. El [[1761]] Panah Ali es va aliar amb Karim Khan Zand contra Fath Ali Khan d'Úrmia que dominava els khanats de [[Maragha]], [[Tabriz]] i [[Gandja]].<ref>{{cite book

| last = Swietochowski

| first = Tadeusz

| title = Russia and Azerbaijan: A Borderland in Transition

| publisher = Columbia University Press

| date = 1995

| location =

| isbn = 0231070683

| page = 3}}</ref>El [[1762]] Panah Ali va lluitar contra Kazem Khan de Karadagh; va mantenir l'aliança amb Karim Khan Zand, i va assetjar Úrmia. Després de la caiguda de la ciutat Panah va anar a [[Shiraz]] com a hostatge on va morir poc després, mentre el seu fill Ibrahim Khalil Khan era enviat a governar Karabakh com a governador persa.<ref name="tapper114">{{cite book

| last = [[Richard Tapper|Tapper]]

| first = Richard

| title = Frontier Nomads of Iran: A Political and Social History of the Shahsevan

| publisher = Cambridge University Press

| date = 1997

| location =

| pages = 114–115

| isbn = 0521473403}}</ref>

Sota Ibrahim Khalil Khan Panahabad va créixer (unes dos mil cases i una deu mil habitants) i fou rebatejada Shusha del nom del llogaret proper de Shüshükent; Ibrahim va estendre el seu territori per Karabakh, per [[Zangezur]] (Meghri, [[Tatev]], Sisian o Karakilise, Kapan o Kafan) i pel khanat de [[Nakhitxevan]]. Va desafiar a [[Aga Muhammad Shah]] que va atacar Shusha el [[1795]] i la va assetjar amb un exèrcit de 80.000 homes. Ibrahim va mobilitzar a quinze mil homes per a la defensa i fins i tot les dones van lluitar al costat dels homes; després de 33 dies Aga Muhammad es va retirar i va anar a Tblisi que va ocupar i destruir. El [[1797]] Aga Muhammad va retornar a Shusha i va començar per devastar tota la rodalia; la ciutat sense suport i esgotada per l'anterior setge, es va rendir després de tres dies de bombardeig que van causar moltes baixes. Ibrahim va haver de fugir cap al nord. Però Aga Muhammad fou assassinat al campament de Shusha poc dies després, el [[17 de juny]] de [[1797]], segons la llegenda per uns servidors amenaçats de ser decapitats al dia següent. Ibrahim Khan va retornar, va permetre la retirada del cos del xa sense inquietar al exèrcit en retirada, i el nebot i successor d'aquest, [[Fath Ali Shah]], en agraïment, el va nomenar governador persa administrador de Karabagh i es va casar amb la seva filla Agha Beyim que fou coneguda per Agha Baji i fou la dotzena esposa del xa.<ref name="tapper123">{{cite book

| last = Tapper

| first = Richard

| title = Frontier Nomads of Iran: A Political and Social History of the Shahsevan

| publisher = Cambridge University Press

| date = 1997

| location =

| isbn = 0521473403

| page = 123}}</ref> Les tropes perses es van retirar totalment.

* 1722 - 1728 [[Dawud Khan]]

* 1728 - 1730 [[Makhithar Khan]]

* 1730 - 1738 [[Ughurlu II Khan Ziyad oghlu]]

* 1747 - 1762 [[Panah Khan Ali Beg]]

* 1762 - 1806 [[Ibrahim Khalil Panah Khan]]

* 1806 - 1822 [[Mahdi Kuli Khan Muzaffar]]

* Mirza Karabaghi, ''Karabakh-name''

* Abbasqulu Bakihanov, Gulistan-i-Iram, 1841 (Baku, Elm, 1991)

* [http://www.geocities.com/Vienna/7124/treaty-intro.html Tractat de Kurekchay]