Revisió del 06:40, 21 abr 2012 modifica Dinamik-bot (discussió \| contribucions) Bots 9.947 edits m r2.6.5) (Robot afegeix: en:Avar Khanate ← Edició anterior		Revisió del 12:18, 23 abr 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 10: El [[1828]] fou ocupat uns mesos pel khan de [[Kazi Kumuk]]. Vers el [[1828]] es va revoltar la secta [[Nakshbandiyya]], que s'oposava tant al khan com a la colonització russa (infidel) sota la direcció de Ghazi Muhammad; el seu estendard fou capturat el [[29 de juny]] de [[1831]] prop de Tarki i els seus seguidors (els muridun) foren rodejats i massacrats a Gimrah; el lloctinent de Ghazi, Shamil ([[Imam Xamil\|Xamil]]), va poder escapar. Llavors fou proclamat imam Ghamza Bek (Hamza Beg o Gamzat Bek); els russos el van derrotar a Chumkeskent el [[1 de desembre]] de [[1831]] però de manera parcial i va poder seguir la lluita fins que fou assassinat el [[1834]] per notables àvars partidaris del cap militar Xamil que fou reconegut imam a l'assemblea de ulemes i dignataris feta a Ashilta. En dos anys va controlar tot el Daguestan mentre Khadzi (Hadjdji) Murat fou el seu naib (delegat). El [[1836]] Shamil va obtenir el suport del poble dels [[txetxens]] que el va reconèixer com imam. Rodejat al seu quarter general a Ahulgoh, Shamil va fer una fugida increïble pels precipicis de la muntanya i amb el suport txetxè va recuperar ràpidament el control del país, i va anar de victòria en victòria (1840-1842, 1844 amb la victòria de Dhargiya). El [[1846]] els russos van iniciar la construcció de fortaleses per aïllar Avaristan de Txetxènia i el [[1849]] van poder sotmetre les planes txetxenes i els txetxens de les muntanyes no tenien recursos. L'atac rus al Avaristan del [[1849]] no fou decisiu i va causar pèrdues als dos costats i quan els russos es van retirar Xamil va atacar les fortaleses i va estar a punt de conquerir-les però la resistència a Akhti va capgirar la situació i els russos es van poder reagrupar i rebutjar l'atac. Shamil va atacar Txetxènia i fou derrotat ([[11 de març]] de [[1851]]) pel coronel Baryatinski. En endavant fou una guerra de guerrilles; el seu delegat Hadjdji Murat fou enviat al [[Kaytab]] i [[Tabarsaran]] per provocar un aixecament però no se'n va sortir. Shamil, desconfiat, el va fer condemnar a mort i Murat es va passar als russos però va morir quan provava de fugir el [[1852]]. El 1852 i [[1853]] la lluita fou a Txetxènia sense massa fortuna per Xamil, però després, la guerra dels russos contra els otomans va donar un respir al imam, i es va instal·lar a [[Vedeno]] a la muntanya txetxena. Xamil va oferir col·laboració al sultà otomà, que el va considerar el seu vassall (cosa que Xamil no volia però no podia fer res mes). El [[1854]] Ghazi Muhammad, fill de Shamil, va aconseguir victòries a Alazan i Tsinandali, i va fer presoneres a dos netes del darrer rei de Kartli i Kakhètia, [[Georgi XII de Geòrgia\|Jordi XII]], de noms Tchatchvadze i Orbeliani, a les que va bescanviar pel seu germà gran Djalal al-Din, que havia estat fet presoner a Akhulgoh el [[1839]] i mantiingut com hostatge. Aquest acte no va agradar als otomans ni als europeus. El [[1857]] els russos van tornar al Caucas sota comandament del virrei príncep Baryatinski, i van iniciar la conquesta sistemàtica de fortaleses a Txetxènia, les darreres Darghiyya i Vedeno. Shamil va fugir a les muntanyes; rodejat pels russos a la muntanya Ghunib, el [[25 d'agost]] de [[1859]], es va rendir el [[6 de setembre]] de [[1859]]. Fou tractat generosament, i llavors, fascinat pels progressos europeus, va escriure als seus partidaris que aturessin la lluita (va morir en el peregrinatge a [[la Meca]], quan era a [[Medina]], el març de [[1871]]). Els russos van restablir el khanat i van posar al tron a Ibrahim Khan de la dinastia de Methulin però el [[22 de febrer]] de [[1863]] fou detingut i enviat a l'exili i el [[2 d'abril]] de [[1864]] el khanat fou annexionat a Rússia i unit administrativament al ''okrug'' Àvar. El territori àvar fou incorporat a la [[República Socialista Soviètica Autònoma del Daguestan]] per decret del [[Soviet Suprem]] del [[20 de gener]] de [[1921]]. L'alfabet àrab fou substituït pel àrab simplificat de 38 signes (nou adjam) però el [[1928]] es va imposar l'alfabet llatí i el [[1938]] l'alfabet ciríl·lic. Després de la disolució de l'URSS forma part de la República de [[Daguestan]], subjecte de la [[Federació Russa]]. == Llista de khans == * Umma Khan I 1606-1634 * Moldar Mirza vers 1650 * Muhammad Khan I vers 1650-1668 Línia 37: * Muhammad Mirza després de 1753-? * Nutsal-Beg 1765-1774 * Umma Khan III 1774-1802 * Gebek Janku ibn Muhammad 1802 * Muhammad ibn Umma 1802 Línia 44: * Surhai Khan 1823-1827 * Aslan Khan de Kazi Kumuk 1827-1828 * Abu Sultan 1828-1834 * Ghazi Muhammad (rebel) 1830-1831 * [[Hamza Beg]] 1831-1834

Kanat Àvar: diferència entre les revisions