Khorasan (província del Califat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m canviant enllaç incorrecte a una desambiguació per enllaç a l'article correcte |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
'''Khorasan''' o '''Khurasan''' fou una província del [[Califat]]. El nom de regió del Khorasan (vegeu [[Gran Khorasan]]) apareix al [[segle VII]] i els àrabs el donaven a totes les terres a l'est del [[Djibal]] iranià. No estava definida i podia arribar de fet fins l'[[Indus]] i el [[Sind]]. [[Moisès de Khoren]], l'historiador armeni, situa Khorasan entre [[Gurgan]] i [[Kumis]] a l'oest, i [[Badakhshan]] i [[Tukharistan]] a l'[[Oxus]] i [[Bamiyan]] a l'[[Hindu Kush]]
==Història==
Línia 9:
Alguns senyors locals es revoltaren en els següents anys cridant en ajut als heftalites, als [[Turcs Occidentals]], als sogdians i fins i tot als xinesos; a la cort xinesa s'havia refugiat el pretendent sassànida i els emperadors a més exercien una mena de protectorat a l'[[Àsia Central]]. La guerra civil entre [[Alí ibn Abi-Tàlib]] i [[Muawiya I]] (656-661) va debilitar el control àrab de la regió que depenia del govern de Bàssora. El 661 Muawiya I va nomenar governador de Bàssora i l'Orient (fins 664) a Abdallah ibn Amr al-Hadrami que de fet exercia per segona vegada el càrrec però aquesta vegada no va anar al Khorasan on va enviar un subgovernador. També estaven dins el seu govern el [[Sistan]] i [[Zabulistan]] on va enviar al general Abd al-Rahman ibn Samura on es va arribar a [[Kabul]] i fou conquerida [[Balkh]] <ref>Ho diu [[al-Baladhuri]] </ref> que s'havia revoltat, i on fou destruït el gran temple budista de Nawbahar.
El 665 el govern de Bàssora i Orient va passar a Ziyad ibn Abih. En aquest "Orient" s'incloïa el Khorasan i Sistan, i províncies més llunyanes com [[Transoxiana]], [[Fergana (regió)|Fergana]], [[Zabulistan]], Makran i [[Sind]]. Eren les tropes de Bàssora i en especial de la tribu de [[Kays]], [[Tamim]] i [[Bakr ibn Wàïl|Bakr]], les que portaven el pes de la lluita. Fins al govern de Abu Said al-Muhallab ibn Abu Sufra (697-701) que era iemenita,
El últims decennis omeies van veure sovint conflictes tribals i revoltes. El 734 va esclatar la gran revolta de al-Harith ibn Suraydj; en aquest moment un historiador diu que hi havia a la regió quaranta mil musulmans. El darrer governador omeia fou
La dinastia tahírida de governadors del Khorasan va exercir el poder sempre lleialment al califat del 821 al 873/876. Eren ''mawalis'' perses que s'havien arabitzat; un membre de la família havia estat secretari del dai abbàssida al Khorasan Sulayman ibn Kathir al-Khuzai. El general Tahir Dhu l-Yaminayn, que va servir molt be a al-Mamun, va rebre el 821 el govern del Khorasan i de l'Orient. La seva nissaga va defensar l'ortodòxia sunnita. Foren enderrocats per l'aventurer [[Yakub ibn al-Layth al-Saffar]] que va ocupar Nishapur (873) i encara que un tahírida va tornar breument a Nishapur el 876 la dinastia es va acabar.
L'emirat es va desintegrar fruit dels atacs turcs al nord, de les revoltes dels generals i finalment dels atacs turcs del sud.
| |||