Potencial de Lennard-Jones: diferència entre les revisions

El potencial L-J és aproximat i la forma del terme de repulsió no té cap justificació teòrica (la força de repulsió depén de la distància [[funció exponencial|exponencialment]]). El potencial atractiu de llarg abast, no obstant, deriva d'interaccions de [[força de London|dispersió]]. El potencial L-J és una aproximació força bona i degut a la seva simplicitat s'empra sovint per descriure les propietats dels gasos, i per modelar interaccions de dispersió i solapament en models moleculars. És particularment acurada per a àtoms de [[gas noble]] i és una bona aproximació aa distàncies llargues i curtes per a molècules i àtoms neutres. En la gràfica es mostra un potencial de Lennard-Jones potential per al [[dímer]] [[argó]]. S'hi poden veure petites desviacions del potencial empíric acurat degut a una incorrecció en la part de llarg abast del terme de repulsió.

Altres mètodes més recents, tals com l'equació d'[[Walter H. Stockmayer|Stockmayer]] i l'anomenada multi-equació, descriuen la interacció de molècules de forma més acurada. Els mètodes de [[química quàntica]], [[teoria de la perturbació de Møller-Plesset]], el mètode de '[[coupled cluster]] o la [[interacció de configuració completa]] poden donar resultats extremadament acurats, però requereixen un gran [[eficiència algorítmica|cost computacional]].