851.856
modificacions
m (r2.7.1) (Robot modifica: nn:Koróni) |
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )) |
||
Els venecians, als que interessava una bona base naval, van reforçar les fortificacions i van reorganitzar l'administració. Va ser atacada pels otomans el 1428 sense èxit. Va romandre en poder de Venècia fins el [[15 d'agost]] del [[1500]] en què es va rendir i [[Batalla de Lepant (1500)|fou ocupada]] pels otomans ([[17 d'agost]] de [[1500]]) junt amb [[Navarino]], durant la [[Guerra Turcoveneciana (1499-1503)|guerra Otomano-veneciana]]. Molts habitants van fugir a les [[illes Jòniques]] (sobretot a [[Zante]] i [[Cefalònia]]) i al sud d'Itàlia, durant l'ocupació otomana. Una guarnició de 500 geníssers i 1000 ''azabs''.
El [[1532]] la flota cristiana del Papa, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], i els cavallers de Malta dirigits per l'almirall genovès [[Andrea Dòria]] van ocupar Korone; els otomans van intentar recuperar-la la primavera del 1533 però foren rebutjats; llavors van enviar contra la fortalesa al pirata Barba-roja (hivern del 1533 al 1534)
Fou seu d'un Kada dependent del sandjak de [[Modon]] (i des el [[1582]] al sandjak de Mistra) dins la ''liwa'' de Morea. La fortalesa i el seu territori eren feu imperial ( ''khass-i-humayyun'')
|