Prió: diferència entre les revisions

L'impulsor principal de la hipòtesis de la implicació dels prions com a causants i transmissors únics d'aquestes malalties neurològiques infeccioses fou el neuròleg bioquímic estatunidenc [[Stanley Prusiner]]. En 1997 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina, un èxit que, segons l'acadèmica de les Ciències de Suècia, “''amplia les possibilitats per una millor comprensió de les malalties com l'alzheimer, i obre les portes en la recerca de nous medicaments i teràpies''”. Prusiner ha publicat prop de 200 articles i uns 10 llibres, entre els quals es troba ''Prion diseases'' i ''Prion biology and diseases''.

La PrP es troba present normalment en molts animals (inclosos els ésser humans) en una forma no patològica denominada PrP<math>^c</math> (proteïna cel·lular relacionada amb el prió), abundantment al cervell. La conformació estable de la PRP<math>^c</math> pot canviar en condicions determinades i encara desconegudes, fins adoptar una conformació denominada PrP<math>^{sc}</math> o proteïna del tremolor relacionada amb el prió. Aquesta forma en que apareix mínimament plegada en una làmina beta, la porció N terminal desordenada destrueix el sistema nerviós. Més sorprenent és el fet que la ingestió de PrP<math>^{sc}</math> pot induir la conversió de PrP<math>^c</math> a PrP<math>^{sc}</math> en el receptor, transmetent d'aquesta forma la malaltia.<ref>{{cite journal | author = Mathews Van Holde | title = Bioquímica | editorial = Addison Wesley | pages=214}}</ref> Es desconeguda el procés de la conversió. En què es diferencia l'estructura de la proteïna en la forma agregada de la proteïna en el seu estat normal al cervell? S'han fet estudis d'espectrometria de massa de PrP<math>^{sc}</math> dissenyats per revelar modificacions postraduccionals no caracteritzades amb anterioritat. Aquests estudis han revelat que de fet, la PrP<math>^{sc}</math> i la PrP<math>^c</math> són idèntics des del punt de vista químic i, per tant, va semblar més probable que diferissin en les seves estructures [[Estructura secundària de les proteïnes|secundària]] o [[Estructura terciària de les proteïnes|terciària]], o en ambdues. Estudis sobre la CJD demostren que les conformacions de la PrP<math>^{sc}</math> i la PrP<math>^c</math> són força diferents. L'estructura de la proteïna PrP<math>^c</math> normal té grans regions en hèlix alfa (40% aproximadament ) i relativament poca estructura en cadena beta (aproximadament un 3%).

L'estructura de la forma de la proteïna present als cervells infectats, PrP<math>^{sc}</math>, encara no ha estat determinada, a causa de la dificultat afegida de la seva naturalesa insoluble i heterogènia. Tant mateix, una varietat considerable de dades (estudis RM del domini globular) indiquen que algunes parts de la proteïna que estaven en hèlix alfa o girs s'han convertit en conformacions en cadena beta, donant lloc als següents percentatges: 30% d'hèlix alfa i 45% de fulles beta. Les cadenes beta d'una proteïna s'uneixen amb les duna altra proteïna i formen fulls beta, que uneixen dues proteïnes i faciliten la formació d'agregats, que s'anomenen formes amiloides. És evident que el canvi de conformació de la PrP<math>^c</math> a PrP<math>^{sc}</math> és autocatalític: la PrP<math>^{sc}</math> indueix la conversió de PrP<math>^c</math> a PrP<math>^{sc}</math>.<ref name="Donald">{{cite journal | author = Donald Voet. Judith Voet | title = Bioquímica | editorial = Editorial Médica Panamericana | pages=323}}</ref> Tot i així, hi ha una creixent evidència que aquesta conversió és facilitada per una xaperona molecular, encara no identificada, denominada proteïna X.

També coneguda com malaltia de les vaques boges, és una malaltia neurològica degenerativa, que causa una degeneració espongiforme al cervell i a la medul·la espinal. Té un període d'incubació d'uns 5 anys. Es va detectar per primera vegada al Regne Unit a finals del 1985. Aviat es va transformar en epidèmia, i en el pic més elevat, al 1993, es van detectar més de 3000 casos de BSE al mes, amb una incidència anual de l'1% de la població britànica bovina. La teoria acceptada és que la BSE va sorgir com a conseqüència d'alimentar el bestiar boví amb farina de carn i ossos obtinguts d'ovelles infectades per scrapie. En el 1988, un cop que el Regne Unit va prohibir l'alimentació de rumiants amb proteïnes derivades de rumiants (llevat la llet) l'epidèmia de la BSE va disminuir ràpidament accelerada pel sacrifici d'una gran quantitat de bestiar boví en risc de patir la malaltia.

És una malaltia degenerativa del sistema nerviós central que afecta principalment a infants. El quadre simptomatològic és un retard mental progressiu, hipotònia (disminució del to muscular), espasticitat (símptoma degut a un trastorn motor del sistema nerviós central en que alguns músculs es troben constantment contrets) que pot derivar en una [[tetraplegia]], i una progressiva demència. Es donen convulsions, que poden ser de tipus epilèptic. També es pot presentar sordera, o atròfia ocular, que sovint dóna lloc a ceguera. En contra de l'esperat, sovint també es manifesten disfuncions cròniques del fetge.

* {{ref-llibre | cognoms =L. Nelson | nom =David | coautors =Michael M. Cox | títol =Lehninger | edició =4a edicion}}

* {{ref-llibre | cognoms =Stryer | nom =Lubert | coautors =M. BErg, John L.Tymoczko |editorial=Reverté | títol =Bioquímica}}

* {{ref-llibre | cognoms =Van Holde Ahern | nom =Matthews |editorial=Adison wesley | títol =Bioquímica | edició =3a edicion}}

* {{ref-llibre | cognoms =Voet | nom =Donald | coautors =Judit G. Voet |editorial=Medica panamericana | títol =Fisiologia humana | edició =4a edició}}