Proteïna antigel: diferència entre les revisions

Les '''Proteïnes antigel''' o '''proteïnes anticongelants''' (''PA'', i les sigles en [[anglès]] ''AFP'') són un tipus de [[polipèptids]] produït per certs animals vertebrats, plantes fongs i bacteris que els premeten sobreviure n ambients per sota dels 0º C. Aquestes proteïnes s’uneixen a petits cristalls de gel per inhibir el creixement ([[cristal·logènesi]]) i la recristal·lització del gel que d’altra manera els seria fatal.<ref name="Madura2001">{{cite web | url = http://www.psc.edu/science/2001/madura/fishy_proteins.html | title = Fishy Proteins | work = | accessdate = 2011-08-24 | publisher = Pittsburgh Supercomputing Center }}</ref> S’ha suggerit que aquestes proteïnes intervenen en l’[[aclimatització]] al fred dels organismres.<ref name="Fletcher2001">{{cite journal | author = Fletcher GL, Hew CL, Davies PL | title = Antifreeze proteins of teleost fishes | journal = Annu. Rev. Physiol. | volume = 63 | issue = | pages = 359–90 | year = 2001 | pmid = 11181960 | doi = 10.1146/annurev.physiol.63.1.359 }}</ref>

Les PA creen una diferència entre el [[punt de fusió]] i el [[punt de solidificació]] coneguda com ''histèrisi tèrmica''. Inhibeixen cinèticament el creixement dels cristalls de gel cobrint la superfície de gel .

* En insectes les PA són de dos tipus:, ''Tenebrio'' que es troba en coleòpters<ref name="Graham1997">{{cite journal | author = Graham LA, Liou YC, Walker VK, Davies PL | title = Hyperactive antifreeze protein from beetles | journal = Nature | volume = 388 | issue = 6644 | pages = 727–8 | year = 1997 | month = August | pmid = 9285581 | doi = 10.1038/41908 }}</ref>) i ''Dendroides'' que es troben en alguns lepidòpters. El seu sisè [[residu químic]] és la [[cisteïna]].

*Organismes que viuen en gel marí. Les [[diatomees]] ''Fragilariopsis cylindrus''i ''F. curta'' tenen PA'<ref name="pmid17651136">{{cite journal | author = Raymond JA, Fritsen C, Shen K | title = An ice-binding protein from an Antarctic sea ice bacterium | journal = FEMS Microbiol. Ecol. | volume = 61 | issue = 2 | pages = 214–21 | year = 2007 | month = August | pmid = 17651136 | doi = 10.1111/j.1574-6941.2007.00345.x }}</ref><ref>Kiko, R. (2010): Acquisition of freeze protection in a sea-ice crustacean through horizontal gene transfer? Polar Biology (33) 543-556.</ref>)

A la dècada de 1950 el científic canadenc Scholander va explicar com podien sobreviure els peixos àrtics a la presumpta congelació de la seva sang gràcies a una substància anticongelant que va ser aillada per Arthur DeVries a finals de la dècada de 1960.<ref name="De Vries and Wohlschlag1969">{{cite journal | author = DeVries AL, Wohlschlag DE | title = Freezing resistance in some Antarctic fishes | journal = Science | volume = 163 | issue = 3871 | pages = 1073–5 | year = 1969 | month = March | pmid = 5764871 | doi = 10.1126/science.163.3871.1073 }}</ref>El 1992, Griffith ''et al.'' documentaren el seu descobriment en les fulles del [[sègol]]. De forma gairebé simultània, Urrutia, Duman i Knight (1992) documentaren la proteïna amb histèresi tèrmica en les plantes angiospermes l’any següent se’n van trobar en 23 plantes algunes d’elles usades com comestibles.<ref name="Duman and Olsen1993">{{cite journal |author = Duman JG, Olsen TM | year = 1993 | month = | title = Thermal hysteresis protein activity in bacteria, fungi and phylogenetically diverse plants | journal = Cryobiology | volume = 30 | issue = 3 | pages = 322–328 | doi = 10.1006/cryo.1993.1031 }}</ref> Tamé informaren de la seva presència en fongs i bacteris.