El Camp de la Bota: diferència entre les revisions

L’origenL'origen nom podria trobar-se en la catalanització del mot francès «''butte''», amb el qual es designa la petita elevació a la qual han d’apuntard'apuntar els artillers en les pràctiques de tir. Però també podria fer referència a una peça d’artilleriad'artilleria anomenada bota, similar a un [[morter]].

Cal indicar que en les rodalies de la [[Fortalesa de la Ciutadella]] es feien pràctiques d’artilleriad'artilleria durant el segle XVIII. A mitjan segle XIX es van instal•lar diverses fàbriques i habitatges, un fet que va provocar la marxa dels artillers en direcció a llevant. Aleshores, va aparèixer el Camp de la Bota com un barri de barraques que envoltava un castell que feia les funcions de polvorí.

Les barraques que van formar el barri foren aixecades per famílies vingudes a Barcelona amb motiu de trobar feina en l'entorn de l'[[Exposició Internacional de 1929|Exposició Internacional de Barcelona]] del [[1929]].

Durant la [[Guerra Civil]] i sobretot a la [[postguerra]], el Camp de la Bota fou el lloc on s’executarens'executaren 1.734 presoners de guerra. En memòria d’aquestd'aquest fet es construí una placa i es va erigir un monument a la Fraternitat, obra del valencià [[Miquel Navarro]], amb un poema de [[Màrius Torres]] al•lusiu a aquest dramàtic indret. Amb les obres del [[Fòrum de les Cultures]] el monument ha quedat dins del seu territori. <ref> DDAA. Enciclopèdia, El Poblenou en 135 veus. Arxiu Històric del Poblenou, 2005, p. 8 </ref>