Taifa del moixerif: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
El governador local (anomenat a les cròniques amb el títol de ''rais'', que vol dir cap, o [[moixerif]] –— ''al-[[mushrif]]'' —- que corresponia a una de les seves funcions, la de perceptor d'impostos) Abu-Uthman Saïd al-Hàkam va signar un tractat amb el rei [[Jaume I]], pel qual gaudiria d'autonomia i pagaria la ''[[djizya]]'' anual. El nou senyor fou conegut pels catalans com moixerif i pels castellans com ''almojarife'', i fou un administrador competent encara que sever sobretot per causes religioses, i un home de notable cultura. Va governar del 1231 al 1282 i va portar a l'illa a una considerable prosperitat; disposava d'una flota important, però sobretot era considerada en el seu aspecte cultural, com a centre d'una cultura literària refinada, i centre de ciències religioses islàmiques. L'illa servia de punt de transit dels musulmans que fugien dels castellans. El moixerif fou un afamat poeta que va mantenir correspondència amb altres homes de lletres del seu temps a [[Tunis]], [[Bugia]], [[Múrcia]] i [[Granada (Andalusia)|Granada]].
 
El seu successor fou al-Hakam ibn Said, que no tenia les qualitats del seu pare. Una flota catalana va fer escala a [[Maó]] per fer un atac al port de [[Collo]] (a la costa algeriana) i el moixerif va advertir a les autoritats d'aquest port, traint al seu rei [[Alfons IIIel Franc]] que quan se'n va assabentar es va irritar. Una flota catalana va sortir de [[Salou]] el [[1286]] i va passar el Nadal a [[Ciutat de Mallorca]]; el gener de [[1287]] va ancorar a Maó i van desembarcar per conquerir l'illa, dirigits pel mateix Alfons III. Els musulmans van presentar una defensa aferrissada però finalment es van haver de rendir. El moixerif, la seva família i els seus fidels van rebre permís per marxar a l'exili a un país musulmà i van sortir en un vaixell genovès cap a [[Almeria]] i després a [[Ceuta]], on Said va enterrar el cos del seu pare que s'havia emportat, i llavors es va dirigir a [[Tunis]] però van morir a causa del naufragi del vaixell en una tempesta, prop d'[[Alger]]. Un terç dels musulmans de Menorca van emigrar i la resta hi va romandre i es van convertir progressivament.
 
Minurka no va tornar a ser musulmana més que breument el [[1536]] quan [[Khayr al-Din Barba-rossa]] va ocupar Maó i el [[1538]] quan Piyale Pasha va ocupar [[Ciutadella de Menorca]].
 
==ReferènciaBibliografia==
*F. Codera, ''Bosquejo histórico de la dominación islamita en las Islas Baleares'', al Boletín de la Real Academia de Historias, Madrid 1890
*E. Molina López, ''El gobierno independiente de Menorca y sus relaciones con al-Andalus e Ifriqiya'', a la Revista de Menorca, 1982