Revisió del 15:45, 24 abr 2012 modifica Victor M. Vicente Selvas (discussió \| contribucions) Autopatrullats 42.850 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 15:51, 24 abr 2012 modifica desfés Victor M. Vicente Selvas (discussió \| contribucions) Autopatrullats 42.850 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 2: '''Fotoperiodisme''' o '''fotoperíode''' és la reacció fisiològica dels organismes vius a la durada del dia i la nit. Intervé en la regulació de diferents processos de desenvolupament de la planta per la durada relativa de la nit i el dia. Aquests processos són: [[floració]], formació de [[tubercle\|tubercles]], inici de la dormició, activitat del càmbium, biosíntesi de molècules, etc. En el cas específic de la floració, els fotoperíodes necessaris són molt diferents en funció de l'[[espècie]] i de l'[[ecosistema]]. El 1920, W. W. Garner i H. A. Allard publicaren els seus descobriments sobreel fotoperíode i van trobar que la durada de la llum del dia era crítica,<ref name=GA>{{Cite book\|ref=harv \|last=Capon\|\|first=Brian\|title=Botany for Gardeners\|year=2005\|edition=2nd\|isbn=0881926558\|publisher=Timber Publishing\|location=Portland, OR\|pages=148–151}}</ref> però més tard es va descobrir que el que era crítica era la durada del període fosc de la nit.<ref name=h1>{{cite journal\|author=Hamner, K.C.; Bonner, J.\|year=1938\|title=Photoperiodism in relation to hormones as factors in floral initiation and development\|journal=Botanical Gazette\|volume=100\|issue=2\|pages=388–431\|jstor=2471641}}</ref><ref name=h2>{{cite journal\|author=Hamner, K.C.\|year=1940\|title=Interrelation of light and darkness in photoperiodic induction\|journal=Botanical Gazette\|volume=101\|issue=3\|pages=658–687\|jstor=2472399}}</ref> Encara es diu que les plantes són ''plantes de dia llarg'' o ''plantes de dia curt'', per aquesta equivocació inicial. Moltes [[plantes amb flor]] utilitzen el [[pigment]] [[fitocrom]] per sentir els canvis estacionals en la llargada del dia que són interpretats com a senyals per a florir. Les plantes han estat des de fa anys qualificades com a: Linha 9 ⟶ 11: * Plantes de '''dia intermedi''' (PDI): són les que per a florir necessiten unes hores determinades de llum que oscil·len entre un mínim i un màxim. Com per exemple la canya de [[sucre]]. Estudis posteriors han descobert que en realitat que les plantes de dia llarg són en "plantes de nit curta" i les plantes de dia curt són en realitat "plantes de nit llarga" i que el que regula l'activitat de florir és la foscor. De totes maneres podem considerar el fotoperiodisme com un mecanisme d'adaptació de la planta a les variacions estacionals. Així doncs, en climes mitjans i septentrionals trobarem plantes de dia llarg (que floriran a la primavera i a l'estiu) i en climes tropicals i subtropicals trobarem plantes de dia curt (que floriran a la tardor). El fitocrom és convertit a la seva forma activa per la llum vermella (660 nm), i a la seva forma inactiva per llum infraroja (730 nm). Linha 24 ⟶ 26: ==Fotoperiodime en els animals== Les variacions anuals estacionals del fotoperíode són responsables de nombrosos canvis biològics i/o de comportament en els animals. Conjuntament amb els canvis de la [[temperatura]], el fotoperíode provoca especialment l'entrada en la [[hibernació]] de nombroses espècies animals de les regiosn de clima temperat i subpolar. Modifica igualment en tot el món els comportaments relatius a la reproducció, la recerca d'aliments, les migracons, les variacions morfològiques (color dels pèls, mida dels individus) entre d'altres. ==Referències== <references /> [[Categoria:Ecologia]]

Fotoperiodisme (botànica): diferència entre les revisions