Motorola: diferència entre les revisions

Fundada el [[1928]] a [[Chicago]], per [[Paul V. Galvin]] i el seu germà Joseph quan adquireixen el negoci del eliminador de bateries, per fallida de la Stewart Battery Co, i creen la Galvin Manufacturing Corporation amb només cinc empleats i un patrimoni de 565 [[dòlar nord-americà | dòlars]] en efectiu , 750 dòlars en eines i un disseny per al primer producte de la companyia: un eliminador de bateria. {{CN}}Aquest permet a les ràdios domèstiques de bateria operar amb el corrent elèctric ordinària de la llar. En fer-se obsolets els radis operades per bateries, passa el mateix amb l'eliminador.

El nom "Motorola" va ser adoptat el 1947, però ha estat utilitzat com a marca comercial des que el [[1930]] desenvolupa la primera ràdio per a [[automòbil]]. El fundador la instala en el seu equip just a temps per participar en una convenció comercial de venedors d'automobils. Al no aconseguir un estand per mostrar-la, ho fa en un dels aparcaments. Inventa la paraula Motorola, unint el terme "motor" amb el sufix "ona", per suggerir la idea de so en moviment. Incipients companyies van utilitzar el sufix "-ona" per comercialitzar els seus fonògrafs, ràdios i un altre equipament d'àudio en la dècada de 1920, la més famosa d'elles va ser "Victrola", l'empresa [[Radio Corporation of America|RCA]] va llançar el seu "Radiola", havia una altra companyia que va llançar una màquina tocadiscs al mercat anomenada Rock-Ola, i un editor de pel lículespelícules anomenat [[Moviola]].

Al final dels [[anys 1960]] Motorola comença a treballar en el desenvolupament de la [[telefonia mòbil]]. Quinze anys i 150 milions de dòlars després{{CN}}, llança el [[Motorola DynaTAC]], primer telèfon mòbil del món. Des de llavors la companyia és amb [[Nokia]] els líders del mercat, tot i els forts alts i baixos soferts. A més comercialitza equips per a la infraestructura de les xarxes de comunicacions. Motorola també va participar en el llançament de la constel lacióconstelació de [[satèl ·lit artificial | satèl.litssatèlits]] [[Iridium]].

El negoci de la companyia també va tenir èxit en la fabricació de tecnologia de [[semiconductors]], incloent-hi els [[circuit integrat | circuits integrats]] utilitzats en els ordinadors i els microprocessadors que van ser usats per a les famílies [[Atari ST]] , [[Commodore Amiga]], [[Apple Macintosh]] i [[Power Macintosh]] (de fet equipa a la majoria de rivals del [[IBM PC]] i compatibles).

A principis dels anys vuitanta, Motorola va llançar una agressiva creuada per millorar la qualitat dels seus productes, primer deu vegades, i després cent vegades. La companyia es va fixar la meta de qualitat "sis [[sigma]]". Aquest terme d'estadística significa: "sis desviacions estàndard respecte d'una mitjana d'acompliment estadístic". Això vol dir que Motorola es va proposar reduir els defectes dels seus productes a menys de 3.4 per milió en cadascun dels seus processos{{CN}}: 99.9997% lliures de defectes. "Sis sigma" es va convertir en el crit de guerra de Motorola.

A més, Motorola actualment té una diversificada línia de productes en matèria de telecomunicacions que passa des dels sistemes de satèl lit, fins als [[mòdem]] s.

El [[6 d'octubre]] de [[2003]], Motorola va anunciar{{CN}} que s'escindiríaescindiria la producció de semiconductors en la creació d'una nova empresa [[Freescale | Freescale Semiconductor, Inc]]. La nova companyia va començar a cotitzar el 16 de juliol de 2004 a la [[Borsa de Nova York]].

Motorola ha aconseguit guanyar part del mercat que havia perdut en matèria de telefonia mòbil respecte a companyies com [[Nokia]] o [[Samsung]] amb el disseny del [[Motorola V3]] i el famós [[Motorola L7]]. Al setembre de [[2005]], a més, va llançar el primer mòbil a incloure el programa de compra de música per internetInternet [[iTunes]] de [[Apple Inc | Apple]].

L'abril de 2006, Motorola va vendre la seva línia de producció de productes per a l'automòbil a l'empresa [[Continental]],{{CN}} procedint amb la política de potenciació del sector de la telefonia mòbil ....