Setge de Cefalònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Corfú - Canviant enllaç(s) per Corfú (ciutat) |
|||
Línia 34:
== Antecedents ==
La tensa pau existent entre els Estats cristians i l'[[Imperi otomà]] es va trencar el [[1495]], amb la no aclarida mort de [[Cem]], germà del sultà [[Baiazet II]] i ostatge del [[Papa]] [[Alexandre VI]]. A partir d'aquest moment, el soldà va emprendre una enèrgica ofensiva contra les possessions venecianes en la [[Mar Jònica]] i les costes d'[[Albània]] i els [[Balcans]]. Després de prendre diverses places fortes al [[Peloponès]] (com [[Patres]], [[Modona]], Pilos i Carón) els turcs van avançar per la ribera del [[Mar Adriàtic]] conquerint [[Durazzo]], Kilia i Akkerman. Després es van apoderar de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] amb la intenció de bloquejar l'[[estret d'Otranto]] i aïllar així a la República.
Les successives derrotes van alarmar al [[Dux de Venècia]] [[Agostino Barbarigo]], que el [[1500]] va demanar ajuda al Papa i a [[Ferran el catòlic]], i els va proposar formar una coalició i enviar una expedició per fer front a l'amenaça turca. Aquesta era descrita pels venecians en termes molt preocupants, advertint amb això del perill que podria córrer tota la Cristiandat si no s'actuava amb promptitud. No obstant això, era una cosa exagerada pel que fa a l'occident europeu, i la ''Serenissima'' temia més aviat la pèrdua irreparable dels seus importants nuclis comercials a llevant. Barbarigo va suggerir a més a més que l'expedició fos dirigida pel militar espanyol [[Gonzalo Fernández de Córdoba]], que havia cobrat notorietat, amb el sobrenom de ''Gran Capità'', en la recent [[Primera Guerra d'Itàlia]].
Línia 44:
A Itàlia, diversos destacaments espanyols van provocar altercats i motins per falta de paga. Al cap de dos mesos es va imposar finalment la disciplina sobre la tropa, a la qual es van sumar en aquest moments 2.000 homes més de suport per a la protecció de ports i ciutats. Com a part del sistema defensiu de l'estret de Sicília, el comandant militar Fernando de Valdés va partir cap a [[Djerba|Yerba]] per encarregar-se de la seva fortificació.
El 27 de setembre l'esquadra espanyola va partir des de [[Messina]] cap al mar Jònic. El 2 d'octubre va prendre sense resistència [[Corfú (ciutat)|Corfú]], abandonada pels turcs en adonar-se de la seva arribada. A continuació va fer el mateix, fàcilment, amb [[Lèucada|Santa Maura]], i després va marxar a [[Zante]], punt de reunió de les forces de la coalició.
Per culpa del mal temps, només una [[carraca]] (de quatre previstes) al comandament del vescomte de Rouen va acudir a Zante per part francesa, que va ser una aportació gairebé simbòlica. la major part dels seus vaixells de Venècia però, es van destinar a la campanya.
| |||