Genitiu saxó: diferència entre les revisions

El "'''genitiu saxó'''" és com s'anomenacorrespon tradicionalment al [[cas genitiu]] possessiu dins la [[gramàtica anglesa]] tradicional on es considera un [[sufix]] en forma d'[[apòstrof]]. S'obté gràcies a un apòstrof i una ''s'' posada al final de la paraula, com per exemple: ''William's brother came yesterday'' (el germà de William va venir ahir). Aquesta construcció de genitiu és una de les poques mostres "[[Llengua flexiva|flexives]]" que tenia l'anglès antic i que romanen en l'[[anglès]] modern actual. El terme de genitiu saxó es fa servir com una analogia amb el cas genitiu clàssic de la [[declinació del llatí]].

! !! ''Regular noun'' (noms regulars)<br />que no acaben en "s"

! ''Regular noun''<br />que acaben en "s"

! ''Irregular noun'' (noms irregulars)

| -’s (per exemple ''cat's'')

| -’s or -’ (per exemple ''class's, goodness''')

| -’s (per exemple ''child's, ox's, mouse's'')

| -es' (per exemple ''classes', goodnesses''')

| -'s (per exemple ''children's, oxen's, mice's'')

Molt utilitzat en [[poesia]], en el llenguatge corrent només es fa servir per als noms propis sense article. El genitiu saxó s'usa després de noms de persones/animals/coses. És un error usar el genitiu saxó després d'[[adjectiu]]s. Els pronoms no es combinen amb la ''''s''' per formar i els possessius en el seu lloc s'usen una sèrie de pronoms possessius com '''his''' i '''its'''. Escriure aquest darrer amb una essa apostrofada és un error ja que, per exemple, '''it's''' té sempre el significat de '''it is '''

Si la 's que apareix darrera d'Iceland fos un cas del nom, aleshores l'esposa ho fora del país, ,Islàndia. Tanmateix, l'esposa ho és de tot el sintagma nominal "''The ambassador of Iceland''".

[[Leonard Bloomfield]] en el seu llibre ''Language'' (1935, pp.203-6), classificà el genitiu saxó com un [[determinant (llengua)|determinant]] més, de la mateixa forma que els altres possesiuspossessius ("''my, your, his'' etc").

En l'[[Història de la llengua anglesa|anglès antic]] (''Old English'') la declinació dels noms es feia d'acord amb el gènere gramatical. El genitiu saxó modern deriva dels casos masculins forts i els neutres de l'Old English. Les formes del plural són una innovació relativament moderna i no deriven directament de l'Old English.