Jaume March I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Eimeric de Cunit ret vassallatge a Jaume Marc.jpg|thumb|Eimeric de Cunit retent [[homenatge]] a Jaume March I, Senyor d'Eramprunyà, el 12 de novembre de 1352 (dibuix tret del ''Llibre de la Baronia d'Eramprunyà'')]]
'''Jaume March I''' ([[1300]] - [[1375]]), Senyorfou d’senyor d'[[Baronia d'Eramprunyà|Eramprunyà]] i [[Albalat dels Sorells|Albalat]], i cavaller de [[Orde de Sant Jordi d'Alfama|Sant Jordi]],. Era fill de [[Pere March lo Prohom]] i Maria. Parei pare dels poetes [[Jaume March II|Jaume]] i [[Pere March (poeta) |Pere March]].
 
==Biografia==
===Joventut. Primeres noces i descendents===
Nascut a Barcelona l'any 1300, Jaume March I entrà força jove al servei de la corona: el 1320 ja exercia càrrecs de responsabilitat en l'administració de les cavallerisses reials. El 1326 [[Jaume el Just|Jaume II]] li va concedir l'escrivania de [[Vilafranca del Penedès]] (segons un document del 1373, el 1346 Jaume March I va ser desposseït d'aquest càrrec, [[Pere el Cerimoniós]] va vendre aquella escrivania a Ramon de Vilafranca).<ref>Jaume March I i Ramon de Vilafranca iniciaren un llarg plet per a la seva possessió que s'allargà fins el 1370, any en el que el [[Pere el Cerimoniós|Cerimoniós]] dictà sentència a favor del fill de Ramon de Vilafranca. Jaume March I va ser indemnitzat amb 10.000 sous barcelonesos.</ref>
 
Entre els anys 1320 i 1325 Jaume March I es va casar amb Constança Messeguer, filla d'Arnau Messeguer, ''"de la casa del Senyor Rei"''.<ref>Així consta en una procura del 12 de juny de 1321: ''"Pere Simó, ciutadà de Barcelona, nomena com a procurador el seu fill Pericó Simó per tal que faci entrega a n'Arnau Messeguer, de la casa del Senyor Rei, de la possessió corporal de 16 morabatins, per raó del dret de fadiga i els censos que reben d'unes cases situades a Barcelona, prop de la Blanqueria"'' (Ref. Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt).</ref> D'aquell primer matrimoni van néixer dues filles:
* Bartomeua March, casada amb el cavaller valencià Jaume Castellà. Va ser enterrada a la [[Catedral de València]], a la capella de Sant Marc: Bartomeua March, escriu Paz y Mélia, ''"mandó enterrarse en la capilla del otorgante'' [el seu germà Pere March] ''en San Marcos de la Seo de Valencia, en una tumba de piedra, á donde habían de llevarse los huesos de su otro hermano, Arnau March, enterrado en la iglesia de Foyos’’Foyos''''.<ref>A. Paz y Mélia: ''Noticias para la vida de Ausias March'', en ''Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos'', 1 (1901), p.370.</ref>
* Constança March, casada amb el cavaller valencià Guerau Fabra, Senyor de Vinalessa, Cortes, [[Quartell]] i d'una alqueria a la [[Vall de Segó]] i de la meitat de [[Foios]], mort a la batalla de [[Bétera]] el desembre de 1367.
 
===Senyor d'Albalat. Segones noces i descendents===
A la mort de [[Pere March lo Prohom]] (1338), el patrimoni dels March es va repartir entre els seus fills Pere i Jaume: Pere March III, l'hereu, heretà [[Baronia d'Eramprunyà|Eramprunyà]] i la resta de les possessions catalanes, Jaume March I, les valencianes (el 1332 el seu pare ja li havia fet donació del senyoriu d’d'[[Albalat dels Sorells|Albalat]]). Ara bé, si en el termini d'un any de la seva mort, Pere (o els seus fills) eren declarats ximples o malalts, l'hereu d’[[d'Eramprunyà]] seria el seu germà Jaume; Berenguer March, l'altre fill del Prohom, era canonge de València quan el seu pare va testar.<ref>[[Pere March lo Prohom]] testà el 13 de juliol de 1338.</ref>
Ciutadà de València des del 1338, Jaume March I va ser representant i jurat d'aquella ciutat de 1338 a 1445 i conseller en 1347. Fidel a [[Pere el Cerimoniós]] durant la revolta de la Unió Valenciana es refugià a [[Quartell]], possessió del seu gendre Guerau Fabra, cavaller unionista, per por a possibles represàlies.
Linha 20 ⟶ 19:
D'aquest segon matrimoni van néixer deu fills:
* Arnau March, fill primogènit de Jaume March I i Guillemona d'Esplugues. Morí jove, abans del 1369, any en el que Jaume March I va testar. Va ser enterrat a l'església de [[Foios]]. Anys més tard, d'acord amb la voluntat de la seva germana Bartomeua, les seves despulles van ser portades a la [[Catedral de València]], a la capella familiar dels March.
* [[Jaume March II]], Senyor d’d'[[Baronia d'Eramprunyà|Eramprunyà]], poeta i uixer d'armes<ref>Funcionari que estava encarregat de la custòdia del rei, i que anava armat i tenia obligació de jeure davant la porta de la cambra reial ([[Diccionari català-valencià-balear|Diccionari Alcover-Moll]]).</ref> de [[Pere el Cerimoniós]], casat amb Serena de Gualbes des Bosc, natural de Barcelona. El 1393 rebé de [[Joan I]] l'encàrrec d'organitzar uns [[Jocs Florals]] similars als de [[Tolosa de Llenguadoc]], encàrrec compartit amb Lluís d'Averçó. Del poeta Jaume March II se'n conserven sis poesies i tres poemes al.legòrics de tema amorós i cavalleresc: ''Debat entre Honor e Delit'' (1365), ''La joiosa garda'' (1371) i ''Lo rauser de la vida gaia''. És autor del ''Llibre de concordances'' (1371).
* [[Pere March (poeta)|Pere March]], Senyor de [[Beniarjó]], poeta i procurador del [[Alfons IV de Ribagorça|duc de Gandia]], casat en primeres núpcies amb Constança i en segones amb Elionor Ripoll.
* Blanquina March, casada amb el donzell Guerau de Gualba. Segons el testament de la seva germana Violant, Blanquina March es va casar en segones amb Raimon de Plegamans.
* Violant March, casada amb Bonafonant de Vallebrera, resident a [[Sagunt|Morverdre]].
Linha 34 ⟶ 33:
===Senyor d'Eramprunyà===
A la mort del seu germà Pere, esdevinguda després de 1347, Jaume March I inicià diversos procesosprocessos per a tal d'inhabilitar el seu nebot Pericó March, que era sord-mut, i per a reclamar els seus drets com a llegítimlegítim hereu d’d'[[Baronia d'Eramprunyà|Eramprunyà]], obtenint el 30 de juny de 1351 una sentència favorable als seus interessos. Va vendre el senyoriu d’d'[[Albalat dels Sorells|Albalat]] a Berenguer de Codinats, mestre racional<ref>Oficial públic, cap de la tresoreria dels reis de la [[Corona d'Aragó]] ([[Gran Enciclopèdia Catalana]]).</ref> de [[Pere el Cerimoniós]] i es traslladà a viure a Barcelona amb la seva família.
 
Conseller de [[Pere el Cerimoniós]] i diputat del [[Generalitat de Catalunya|General de Catalunya]], el 7 de desembre de 1360 el mateix rei l'armà cavaller de [[orde de Sant Jordi d'Alfama|Sant Jordi]] per a recompesarrecompensar l'actuació dels seus fills en la [[Guerra dels dos Peres]]: ''"
{{Cita|En Jacme March: Nos vos demanat per ço que us direm. Vos havets bons fils, e an nos be servit en aquests affers que havem ab lo Rey de Castella, e com Nos siam certs que a els plauria puyar en estament de honor de Cavayllaria, mas vulrien hi muntar per lo grau vostre, ço es que vos la presessets primer. E jassia que vos siats honrats ciutada e hayats honrada heretat, encara es molt pus honrat orde de Cavayllaria. E com vos aquest orde puscats sostenir e mantenir per la heredat que havets del castel de Alaprunyá, e por amor de ço, e por amor de vos e de vostres fils qui açó merexets, Nos vos pregam que vullats pendre Cavayllaria nostra"'' (|''Llibre de la Baronia d'Eramprunyà'').<ref>Jaume March I va ser l'autor del ''Llibre de la Baronia d'Eramprunyà'', una crònica o memorial de la seva família.</ref>}}
 
L'acta d'investidura es va fer al [[Monestir de Pedralbes]] davant la família reial i els principals membres de les famílies nobles de Catalunya. Acabada la celebració religiosa, [[Pere el Cerimoniós]] i la Reina [[Elionor de Sicília]] sortiren de l'església per anar a Palau a dinar, on Jaume March I fou assegut a la mateixa taula dels monarques: ''"Lo senyor Rey se assee al mig de la taula á la part dreta, e la senyora Reyna a la part esquerra. E apres de la dita senyora sech madona a [[Sança Ximenis de Cabrera|Vescomtessa de Cabrera]], e lo senyor Rey volch que yo siges al cap de la taula apres del. E en un altre taula sigeren totes los altres riques dones e mullers de cavallers e mullers de ciutadans honrats.E apres vench lo noble en Gillabert de Senteylles, Mayordom del senyor Rey, qui servi en lo Palau. Axi que y ac moltes viandes en ast e en olla, aixi com [[paons]], [[capons]], gayllines, vadels, cabrits e bous, en ten gran quantitat que si y hages dos milia persones a tots bastaren, E con hageren menyat, passarensen lo senyor Rei e la senyora Reyna e tota la gent a la cambra de la senyora Reyna e sigeren (...). Apres, els axi estants, vencho lo dit Mayordom e feu donar vin e cumfits. E fet aço, lo senyor Rei pres comiat de la senyora Reyna e venesen a Barchinona; aixi quel senyor Rey volch que yo cavalcas ab el a la part esquerra"'' (''Llibre de la Baronia d'Eramprunyà'').
Línia 53:
 
==Referències==
{{Amaga Ref}}
<references/>
 
==Enllaços externs==
Línia 61:
*[http://www.rialc.unina.it/95.10.htm Felip Dalmau de Rocabertí, Jaume March i Pere el Cerimoniós a RIALC]
 
{{ORDENA:Jaume March I, Jaume}}
 
{{ORDENA:Jaume March I}}
[[Categoria:Nobles catalans històrics]]
[[Categoria:Escrivans barcelonins]]