Proclamació de la Segona República Espanyola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 46:
Després d'Eibar, al llarg del dimarts [[14 d'abril]] es va proclamar la República des de les balconades dels [[ajuntament]]s de les principals ciutats ocupats pels nous [[regidor]]s. Un exemple del que va ocórrer aquell dia pot ser [[València]].
 
Al llarg del matí del 14 d'abril els carrers de la ciutat es van ser omplint de gent que celebrava el triomf de la candidatura republicana-socialista, dita Aliança Antidinàstica, que estava liderada pel [[blasquisme|blasquista]] [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA) el màxim dirigent de la qual era [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], fill del fundador del partit, el conegut polític i escriptor [[Vicent Blasco IbañezIbáñez]], que havia mort tres anys abans. Els altres partits que integraven l'Aliança Antidinàstica, que havia obtingut 36.738 vots i 32 regidors (enfront dels 12.420 vots i 18 regidors dels monàrquics), eren el [[PSOE]], la [[Dreta Liberal Republicana]], el [[Partit Reformista]], i el partit [[valencianisme|valencianista]] [[Agrupació Valencianista Republicana]]. Una novetat que s'apreciava aquell matí era que, a diferència del dia anterior en què la guàrdia civil havia dissolt als manifestants que cridaven “Visca la República!” causant diversos ferits, ara es limitava a mirar sense intervenir. Els partits de l'Aliança Antidinàstica, que van formar una Junta Provisional Republicana, van repartir octavetes anunciant que la República era ja un “''fet definitiu''” i demanant que si l'Exèrcit apareixia als carrers fos vitorejat, perquè “''ja no és la milícia de pretor, és l'Exèrcit de la Nació i mereix tots els respectes''”.<ref name=blasco>{{cita publicació |cognom=Blasco |nom=Ricard |enllaçautor= Ricard Blasco i Laguna|títol=La proclamació de la República a València |any=1979 |publicació=L'Avenç |volumen= |número=15 |issn= |url=}}</ref>
 
== Referències ==