Lahej: diferència entre les revisions

El nom de Lahej estaria en relació amb l'[[himiarita]] Lahdj ibn Wail ibn al-Ghawth ibn Katan ibn Arib ibn Zuhayr ibn Ayman ibn al-Hamaysa. Després de l'silamització del Iemen, Lahej va ser part d'aquest territori i va compartir la seva sort. Però els governadors de [[Sanaa]] i de l'[[Hadramaut]] i degueren tenir una autoritat limitada. El 818/819 el califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] va nomenar governador del Iemen a Muhammad ibn Abd Allah ibn Ziyad que va fundar la dinastia [[ziyàdida]] i va fundar a la [[Tihama]] la població de [[Zabid]] que fou la seva capital fins el 1011/1012. A la seva caiguda va passar a una nissaga d'abissinis. Lahej, Aden, Abyan, Hadramaut i Shihr va passar a mans dels Banu Maan (o banu Man o Mànides). El 1062/1063 Aden va caure en mans de l'ismaïlita Ali ibn Muhammad al-Sulayhi, pero els mànides van conservar el poder com a vassalls fins el 1080/1801 quan va morir al-Sulayhi. Llavors el fill d'aquest, al-Mukarram Ahmad va reclamar la regió i va instal·lar a Aden i les regions veïnes als germans al-Abbas i al-Mansur, de la dinastia [[zuràyida]], recompent-sant així els seus servis a la causa ismaïlita. Van restar al poder fins a l'arribada dels [[aiubites]] el 1173. Lahej, Aden i la resta del Iemen va passar als aiubites que hi van governar del 1173 al [[1228]]. Llavors van governar els [[rassúlides]] (1228-1454) i els [[tahírides del Iemen]] (1454-1547). El sultà tahírida Amir ibn Abd al-Wahhab va demanar ajut als [[mamelucs]] egipcis contra els portuguesos, i el sultà [[Qànsawh al-Ghawrí]] (1501-1516) va enviar una flota manada per Husayn al-Mushrif, que va conquerir gran part del Iemen. Quan els otomans van conquerir Egipte (1517) la feina al Iemen ja estava en marxa. El [[1538]] el governador turc de Kulzum, Sulayman Pasha, amb una flota, va conquerir Aden que va ser turca fins el [[1635]] quan van haver d'abandonar el Iemen davant els imans [[zaydites]].

A la seva mort el va succeir el seu nebot Muhsin ben Fadl al-Abdali (1827-1839), avariciós i poc hospitalari. El capità Haines va visitar altre cop Aden el [[1835]], i alguns dels seus oficials ven rendir visita al sultà a Lahej. El [[1836]] Aden fou saquejada pels [[Fadhli]] (o Fadli). El [[1837]] un vaixell indi amb peregrins cap a [[la Meca]] fou saquejat a les costes del sultanat i molts peregrins van perdre els seus bens; davant les seves queixes el govern britànic va decidir comprar la península d'Aden per fer-la servir d'escala segura, i es va enviar altre cop a Haines que va concertar un acord (març de [[1838]]) amb el sultà (lloguer per 8700 dòlars l'any) que finalment Mushin no va ratificar (octubre de [[1838]]). Llavors els britànics van bloquejar el port i el gener de [[1839]] hi van desembarcar. El sultà va fugir a Lahej i el febrer, junt amb altres xeics, va signar un tractat de pau que establia la cessió en arrendament del territori d'Aden, on es va establir una estació pels vaixells anglesos dependent del govern de l'[[Índia Britànica]] de [[Bombai]]. El juny de [[1839]] el sultà va intentar la reconquesta i llavors els britànics van suprimir l'arrendament.

* Fadl V ben Abd al-Karim al-Abdali 1947-1952