Jacques Necker: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2) (Robot afegeix: eu:Jacques Necker
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Necker, Jacques - Duplessis.jpg|right|thumb|200px|Retrat de Jacques Necker per [[Joseph Siffred Duplessis]], [[Palau de Versalles]].]]
'''Jacques Necker''' ([[Ginebra]] 1732 - [[Coppet]], [[Suïssa]], 1804) va ser tres vegades el responsable de les finances de la [[monarquia]] francesa del rei [[Lluís XVI de França|Lluís XVI]] en els anys [[1776]], [[1788]] i [[1789]].
 
El [[1747]] es va establir a [[París]] com a agent de banca, on s'enriqueix ràpidament. El [[1765]] actuà de banquer i el [[1772]] deixà les finances per la política. És autor de diverses obres sobre economia política defensant la necessitat d'un sistema reglamentarista a la manera de Colbert i criticant el liberalisme econòmic i, per tant, [[Anne Robert Jacques Turgot|Turgot]] (''Essai sur la législation et le commerce des grains'', [[1775]]). Com a director general del tresor ([[1776]]) i de finances ([[1777]]), va seguir una política de reformes parcials, com ara estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits. També va introduir reformes de caire filantròpic, com ara l'abolició de la [[tortura]], dels serveis personals als dominis reials, etc. El [[1781]] publicà el ''Compte-rendu au Roi'', on va denunciar les injustificables despeses de la cort. L'escàndol que va comportar el va forçar a dimitir. Tres anys després, el [[1784]], va publicar ''De l'administration des finances de la France'', obra que critica la política financera de [[Charles Alexandre de Calonne|Calonne]]. El [[1788]], davant la bancarrota de la Hisenda reial, el monarca el va tornar a cridar. Però la seva gestió fou inútil perquè el dèficit estatal era enorme i demanava reformes a fons. L'[[11 de juliol]] de [[1789]] va cessar per ordre del rei car va permetre la votació i la deliberació conjunta dels estaments als [[Estats Generals de França]]. El rei el tornà a cridar el dia 16, però impotent davant l'evolució dels fets, va renunciar al càrrec definitivament el [[1790]].
 
Com a director general del tresor ([[1776]]) i de finances ([[1777]]), va seguir una política de reformes parcials, com ara estalvi, supressió de càrrecs, finançament per emprèstits. També va introduir reformes de caire filantròpic, com ara l'abolició de la [[tortura]], dels serveis personals als dominis reials, etc. El [[1781]] publicà el ''Compte-rendu au Roi'', on va denunciar les injustificables despeses de la cort. L'escàndol que va comportar el va forçar a dimitir.
Tres anys després, el [[1784]], va publicar ''De l'administration des finances de la France'', obra que critica la política financera de [[Charles Alexandre de Calonne|Calonne]].
 
El [[1788]], davant la bancarrota de la Hisenda reial, el monarca el va tornar a cridar. Però la seva gestió fou inútil perquè el dèficit estatal era enorme i demanava reformes a fons. L'[[11 de juliol]] de [[1789]] va cessar per ordre del rei car va permetre la votació i la deliberació conjunta dels estaments als [[Estats Generals de França]]. El rei el tornà a cridar el dia 16, però impotent davant l'evolució dels fets, va renunciar al càrrec definitivament el [[1790]].
 
== Vegeu també ==
Linha 15 ⟶ 10:
== Bibliografia ==
* Ghislain de Diesbach, ''Necker ou la faillite de la vertu'', Paris, Perrin, 2004 - ISBN 2-262-02219-4
 
==Enllaços externs==
{{Commons category|Jacques Necker}}
* http://cepa.newschool.edu/het/profiles/necker.htm
* http://www.english.upenn.edu/Projects/knarf/People/necker.html
 
{{ORDENA:Necker, Jacques}}
[[Categoria:Banquers]]
 
[[Categoria:Polítics francesosEconomistes]]
[[Categoria:Suïssos]]
 
[[arz:جاك نيكر]]