Piroelectricitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: nn:Pyroelektrisitet |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 5:
Aquest fenomen va ser descobert per pur atzar quan un cristall acicular de turmalina va caure damunt de cendra calenta. En retirar el cristall, part de la cendra va quedar adherida a la punta del mateix. En 1883, el físic Alemany August Kundt va posar en evidència aquesta propietat espolvorejant sobre un cristall calent de turmalina, una mescla molt fina de sofre i mini (òxid roig de plom) El sofre s'electritza negativament i el mini positivament. En quedar electritzades les dues puntes del cristall, les dues substàncies s'adherien al mateix en puntes contràries.
Aquesta propietat es dóna en cristalls dotats d'eixos polars. Els extrems d'aquests eixos es carreguen amb electricitat de signe oposat, mentre
L'experiència senzilla que presentem pot fer-se perfectament en un laboratori escolar o bé per un col·leccionista de minerals que disposi del següent material:
Línia 25:
Posar el cristall sobre la placa durant uns segons. S'ha d'anar provant el temps d'escalfament, que sigui suficient però no massa per evitar trencar la peça. Mitjançant el fil, el cristall, treure'l de la placa i penjar-lo en el suport. Procurar que el cristall estigui quiet.
Ara hem de fregar molt suaument el plàstic amb la llana. Apropar-lo al pèndol. Ha d'atraure'l. Acostar-lo al cristall. Aquest girarà de
Hem de tenir la precaució de no carregar massa la vareta de
Segona experiència: Interaccions entre dipols.
Necessitem dos cristalls de turmalina lligats amb el seu fil de cotó. Escalfarem el dos en la placa. Penjarem un d'ells i, amb la ma, agafarem l'altre (pel fil) i, estant ben quiet,
== Aplicacions ==
| |||