Lelià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripció a la imatge Aureus Laelius-RIC 0001.jpg a partir del peu de foto
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
{{emperador_roma|nom=Lelià|imatge=[[Fitxer:Aureus Laelius-RIC 0001.jpg|150px|Lelià]]|nom_popular=Lelià|nom_naixement=''VLPIVS CORNELIVS LAELIANVS''|nom_imperial=''IMPERATOR CAESAR GAIVS VLPIVS CORNELIVS LAELIANVS PIVS FELIX AVGVSTVS''|principi=[[269]]|fi=[[269]]|predecessor=[[Pòstum I]]|successor=[[Marc Aureli Màrius|Màrius]]|}}
'''Ulpi Corneli Lelià''' (''Ulpius Cornelius Lelianus'') fou usurpador del tron [[Imperi Gal|imperial gal]]. [[Trebel·li Pol·lió]] l'anomena en quart lloc a la seva obre sobre els trenta tirans, amb el nom de '''Lol·lià''' (''Lollianus''). Segons la Història Augusta, Lelià fou el cap d'una revolta que va enderrocar a [[Pòstum I]] a les [[Gàl·lies]], i després va defensar amb èxit la regió contra els germànics fins que fou mort pels seus propis soldats que es van amotinar per la disciplina severa que els havia imposat; els amotinats van proclamar emperador a [[Marc Piavvoni Victorí|Victorí]] (''Victorinus''). Això hauria passat vers el [[267]]. [[Sext Aureli Víctor|Víctor]] l'anomena ''Laelianus'' a un lloc i ''Aelianus'' a un altra; [[Eutropi (historiador)|Eutropi]] l'anomena ''Lucius Aelianus''.
 
En realitat probablement Lelià s'autoproclamà emperador l'any [[268]] a [[Magúncia]]. Encara que la seva posició exacta dins la cadena de comandaments de l'exèrcit és desconeguda, se suposa que era un oficial sota les ordres de [[Pòstum I]]. Lelià suposà un gran perill per a Pòstum a causa de les dues legions que ell comandava. No obstant això, la seva rebel·lió només durà aproximadament els dos mesos previs a que fos assassinat, probablement pels seus propis soldats.
 
El setge de [[Magúncia]] va ser igualment funest per a Pòstum: seria assassinat, probablement perquè havia denegat el permís a les seves tropes de saquejar la ciutat conquerida.
 
Se sap ben poc de Lelià. Portà el mateix cognom que una destacada família aristocràtica d'[[Hispània]], els Ulpii, de la qual [[Trajà]] en formà part i molt probablement també Lelià. Aquesta possibilitat es fonamenta en una pista trobada en una [[aureus]], en la qual es pot veure la forma d'[[Hispània]] amb un conill recolzant-s'hi. Si realment hagués format part de la família de [[Trajà]], segurament aquesta hagués sigut la causa per a què [[Hispània]] acabés, després la seva mort de Pòstum, aliant-se amb l'emperador [[Claudi II el Gòtic|Claudi II]].
 
El seu nom apareix esmentat de diverses maneres i cal considerar com a prova principal les monedes que s'han trobat i que estaven fetes segons els experts a la mateixa seca que les de Pòstum, que porten a l'anvers la llegenda IMP. C. LAELIANUS. P. F. AUG., o IMP. C. ULP. COR. LAELIANUS. Una medalla considerada autentica que formà part de la col·lecció del príncep de [[Waldeck]], portava la llegenda IMP. C. LOLLIANUS P. F. AUG.; altres monedes de època propera però que podria no ser el [[267]], porten la llegenda IMP. C. Q. VALENS. AELIANUS. P. AUG. i al revers JOVI. CONSER. AUGG. (indicant una sobirania compartida); aquesta darrera podria correspondre al Aelianus (Elià) que juntament amb Amandus va encapçalar la rebel·lió dels [[bagaudes]] en el regnat de [[Dioclecià]].
 
{{ORDENA:Corneli Lelia, Ulpi}}