Proclamació de la Segona República Espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
|||
Línia 61:
=== Madrid: proclamació de la República i caiguda de la Monarquia ===
A primeres hores del matí del 14 d'abril el general [[José Sanjurjo]], director de la [[Guàrdia Civil]] es dirigeix a la casa de [[Miguel Maura]] on es troben reunits els membres del ''comitè revolucionari'' que no estaven exiliats a França, ni amagats: [[Niceto Alcalá-Zamora]], [[Francisco Largo Caballero]], [[Fernando de los Ríos Urruti]], [[Santiago Casares Quiroga]], i [[Álvaro de Albornoz]]. Res més entrar a la casa el general Sanjurjo es quadra davant Maura i li diu: "''A les seves ordres senyor ministre''". Immediatament avisen [[Manuel Azaña]] i [[Alejandro Lerroux]], que es trobaven amagats a Madrid des de feia mesos, perquè acudeixin a casa de Maura (els quatre membres del ''comitè'' que es trobaven a França, [[Diego Martínez Barrio]], [[Indalecio Prieto]], [[Marcel·lí Domingo]] i [[Lluís Nicolau d'Olwer]], iniciaran de seguida la seva tornada).<ref name=eduardo/>
Per la seva banda el rei Alfonso XIII li demana al [[comte de Romanones]], vell conegut de Niceto Alcalá-Zamora, que es posi en contacte amb ell perquè, com a president del ''comitè revolucionari'', li garanteixi la seva sortida pacífica d'Espanya i la de la seva família. A dos quarts de dues del migdia té lloc l'entrevista a casa del doctor [[Gregorio Marañón]], que havia estat metge del rei i que ara recolzava la causa republicana. El comte de Romanones proposà Alcalá-Zamora crear una espècie de govern de transició o fins i tot l'abdicació del rei a favor del Príncep d'Astúries. Però Alcalá-Zamora exigeix que el rei surti del país "''abans que es posi el sol''". I li adverteix: "''Si abans de fer-se fosc no s'ha proclamat la república, la violència del poble pot provocar la catàstrofe''". El comte torna a Palau a informar al rei i Alcalá-Zamora a casa de Maura, on coneix amb la resta de membres del ''comitè revolucionari'' la proclamació de l'"''Estat Català''" que ha fet Macià a Barcelona.<ref name=eduardo/>
A primeres hores de la tarda uns funcionaris socialistes hissen la bandera tricolor republicana a la part alta de l'edifici de Correus i Telègrafs de la [[plaça de La Cibeles]]. Corre la notícia i una multitud es concentra a la plaça, i des d'allí es dirigeix pel [[carrer d'Alcalá]] cap a la [[Porta del Sol]], on es troba el Ministeri de la Governació. Molts porten banderes republicanes i alguns retrats dels capitans [[Fermín Galán]] i [[Ángel García Hernández]], executats per la [[insurrecció de Jaca]]. Un grup derroca l'estàtua de la reina [[Isabel II]] del seu pedestal i l'arrossega fins al [[convent de las Arrepentidas]].<ref>{{cita llibre |cognom=Jackson |nom=Gabriel |apellido2= |nombre2= |enllaçautor=Gabriel Jackson |títol=La República Española y la Guerra Civil, 1931-1939 |url= |fechaacceso= |idioma= |otros= |edición=2ª |any=1976 |editor= |editorial=Crítica|lloc=Barcelona |isbn=84-7423-006-3 |capítulo= |pàgines=43 |cita=}}</ref> Una altra multitud es congrega davant el [[palau d'Oriente]], però desenes de joves amb braçalets vermellss, la majoria d'ells obrers socialistes, formaren un cordó unint els braços per a impedir que la gent s'hi aproximés i hi van restar de guàrdia tota la nit.<ref>{{cita llibre |cognom=Jackson |nom=Gabriel |apellido2= |nombre2= |enllaçautor=Gabriel Jackson |títol=La República Española y la Guerra Civil, 1931-1939 |url= |fechaacceso= |idioma= |otros= |edició=2a |any=1976 |editor= |editorial=Crítica|lloc=Barcelona |isbn=84-7423-006-3 |capítulo= |pàgines=44 |cita=}}</ref>
| |||