Música dels uigurs: diferència entre les revisions

Els regnes-oasi, separats per muntanyes i deserts, han estat subjectes durant el curs de la història a la influència de diferents forces exteriors. Les tradicions musicals de les ciutats-oasi del sud de [[Khotan (ciutat)|KhotanHotan]] i [[Kashgar]] han estat més influenciades per les tradicions asiàtiques centrals clàssiques de [[BukharaBukharà]] i [[Samarkanda]], mentre que la música de la ciutat-oasi de [[Qumul]], la ciutat més situada a l'Estest, té lligams més propers a la música de la Xina del Nord-oest. Cada ciutat-oasi de la regió manté el seu propi so i repertori distintiu, però les diferents poblacions està relacionades per una llengua comuna mantinguda per la comunicació constant a través del comerç i els moviments de població. Musicalment hi ha molta connexió entre les diferents tradicions locals en termes d'instruments, gèneres, estils i contexts.

Els estudiosos uiguruigurs consideren que les arrels de la seva música es remunten al segle 11èXI a C.aC, al poble Didi, esmentat als primers anals de les dinasties xineses que vivien al nord de la Xina. El primer regne túrquic ([[Kok Turk]])) estava establert a la regió actualment coneguda com Xinjiang, al 552 dC., mentre que els turcs uigurs arribaren una mica més tard, desplaçant-se cap a l'oest des de Siberià, el 840 dC., després de l'esfondrament del seu regne en el riu [[Orghun]]. Els uigurs s'instal·laren a les regions cap al nord i cap al sud de les Muntanyes del Cel i es relacionaren amb els habitants locals. Per això la música de la regió anterior al segle 9è és igualment considerada com l'herència dels contemporanis uigurs. Les fonts xineses són riques en referències a la primera música de la regió, que qualificaren de Regió de l'Oest (xiyu). Els annals dinàstics enregistren que un músic anomenat Sujup, des del regne-oasis de Kusen (Qiuci), va viatjar a la cort de l'emperador xinès Wudi el 567 dC., rere d'una princesa, i va introduir la teoria de set modes i cinc tons a la Xina. La música de Kusen ([[Kucha]] actual), Idiqut ([[Turpan]] actual), Iwirghol ([[Qumul]] actual), Udun ([[Khotan (ciutat)|KhotanHotan]] actual) i Sule ([[Kashgar]] actual) era totalment popular a la Xina durant les dinasties de Tang i Song (segles 7thVII-10thX). Els músics d'aquests regnes actuaven a la cort imperial i a les ciutats importants de Xina, introduint nous instruments i repertoris a la Xina central. La seva popularitat es pot constatar en les freqüents referències en la poesia xinesa d'aquella època. Els estudiosos creuen que les famoses suites Tang Daqu de la cort imperial, que més tard adoptaria la cort japonesa, tenen les seves arrels a les grans suites del segle 5è (chong kuy) de la Regió Occidental. El costum de mantir musics de la regió occidental a la cort xinesa va continuar a la [[dinastia Qing]] (fundat 16è segle). Els registres de la cort Qing fan referència a vuit músics de la cort de la Regió Occidental que tocaven peces anomenades senem, jula, i seliqe; noms que també es troben en el repertori uigur contemporani.

El flux de la música s'ha mogut històricament des de l'oest fins a l'est. Mentre que els registres històrics xinesos demostren la influència de la regió occidental a la Xina central, la música uigur ha absorbit històricament molta influència des de les regions d'[[Àsia Central]] fins a l'oest, arribant a través de la [[Ruta de la Seda]]. L'[[Islam]] i la cultura islàmica es va estendre lentament a través de la regió, arribant a [[Kashgar]] a l'inici del 10è segle, i no va sostenir Qumul, a l'est, fins el segle 16è. Els Uigurs miren el Qarakhan Khanate de Kashgar (fundat al 10è segle) com a un gran moment per al desenvolupament de la seva música. Així, Xinjiang, el primer regne islàmic, va introduir a la regió la religió, la cultura i saber del món persa i àrab. Durant aquest període les idees dels teòrics musicals Al-Farabi i Ibn Sina s'introduïen, junt amb instruments com el [[tambor]] de bandes de shawm (naghra-sunay), que va sonar a les batalles dels reis de Qarakhan.

El mugam precisa un alt nivell d'interpretació, tant en l'estructura de base com en la part d'improvisació. S'interpreta amb instruments típics com el daf (una [[pandereta]] gran), el kamancha (un tipus de [[violí]]) i el quitrà (un [[llaüt]] d'onze cordes, de coll llarg). A [[Azerbaidjan]], el mugam s'interpreta tradicionalment als casaments, festes, àpats i reunions íntimes anomenades majles, i també forma part de la tradició sufí ritual. La UNESCO va proclamar el mugam d'Azerbaidjan com [[Obra Mestra]] de l'Herència Oral de la Humanitat, el 2003, i va promoure una campanya de restauració i conservació de les interpretacions diverses del mugam, en format sòlid, disponibles per al públic.

Els centres sufí uigur mantenen una única tradició musical en els seus rituals de zikr a gran escala. La pràctica del [[zikr]], trobada entre els sufís de l'Àsia Central, l'Iran i Turquia, es refereix a la recitació del nom d'[[Allah]] i de sants islàmics. Entre els uigurs aquest ritual es qualifica popularment d'helqe (sohbet), mentre que el zikiri (zikr) es refereix específicament als cants rituals. El ritual hokmet es canta en un falset mesurat lliure, amb una melodia en to planyívol. En aquesta tradició, els fundadors del centre reciten, i els deixebles, els homes que assisteixen al ritual, ploren. Els homes s'agenollen i se sacsegen energèticament, es mouen dins un cercle gran, movent els seus braços, i canten. Cada cant té un ritme específic, i es poden realitzar fins disset cant durant un ritual, que poden durar fins a set hores. A la regió Khoten, fins als anys 1970, els rituals sufí eren acompanyats per instruments musicals, com els llaüts i la percussió. Aquesta pràctica quasi ha desaparegut, a pesar de què alguns grups utilitzen encara la percussió de sapaye per acompanyar els seus cants.

Les Dones ritualistes sufís, conegudes com [[buwi]], són nombroses a través de la regió. Els seus rituals són similars en la forma als rituals dels homes, encara que les melodies de les seves cançons (munajat) difereixen. Les buwis canten en els festivals dels santuaris (mazar) , fan de ploraneres en els funerals i fan de conductores en els rituals de sanació i d'exorcisme (khetme) en els domicilis de la gent. Les seves cançons, normalment cantades sense acompanyament, son pensades per ser interpretades sense dificultats de mobilització.

Entre els uigurs encara es poden trobar mendicants religiosos, anomenava ashiq o qelender . Es considera que aquests captaires que vaguen tot el dia, consagren la seva vida a la composició de música dedicada a Déu, i per això els Uigurs són molt caritatius amb ells. Utilitzen comunament instruments de percussió -dap, sapaye o tash- però en els festivals que realitzen als santuaris també toquen diversos tipus de llaüts. Moltes de les seves cançons, també anomenades hokmet, estan estretament relacionades a les parts del meshrep del Dotze Muqam.

Els festivals de Qurban, Rozi i Nawruz són també ocasions importants per a l'activitat musical. Els grans festivals fets als santuaris i a les tombes dels sants islàmics són llocs per a tota classe de música: muqam, narració d'història, música ritual sufi i dansa.<ref>Encyclopedia of the Turks</ref>

{{ORDENA:Musica Dels Uigurs}} <!--ORDENA generat per bot-->