Camp magnètic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 27:
| isbn = 1440044538
}}</ref> La gran obra de Gilbert és ''[[De Magnete]]'', que va ser publicada l'any [[1600]] i va ajudar a establir l'estudi del magnetisme com una ciència.
El [[1750]] [[John Michell]] va publicar la seva obra “A Treatise of Artificial Magnets, in which is shown an easy and expeditious method of making them superior to the best natural ones: and also, A Way to improve the Natural ones, and of changing or converting their Poles"<ref>{{Ref-llibre
| cognom = Michell
| nom = John
| títol = A Treatise of Artificial Magnets, in which is shown an easy and expeditious method of making them superior to the best natural ones: and also, A Way to improve the Natural ones, and of changing or converting their Poles
| url = http://books.google.cat/books?id=C4o5AAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false
| consulta = 28 d'abril del 2012
| edició =
| data = 1751
| llengua = anglès
}}</ref> on va escriure que els pols magnètics s'atreuen i es repel·leixen segons la llei de la inversa del quadrat.<ref>{{cite book |title= A History of the Theories of Aether and Electricity|last= Whittaker|first=E. T. |authorlink=E. T. Whittaker |year= 1951 |publisher=[[Dover Publications]]|isbn=0486261263 |page=56 |url=http://www.archive.org/details/historyoftheorie00whitrich}}</ref> Més tard, el [[1785]], [[Charles-Augustin de Coulomb]] va verificar la llei de Michell i va establir de manera explícita que els pols Nord i Sud no poden ser separats.<ref>{{cite book |title= A History of the Theories of Aether and Electricity|last= Whittaker|first=E. T. |year= 1951 |publisher=[[Dover Publications]]|isbn=0486261263 |page=59 |url=http://www.archive.org/details/historyoftheorie00whitrich}}</ref>
Per als [[Encyclopédie|enciclopedistes]] de la il·lustració,<ref>[[s:Page:ENC 9-0860.jpg|L'Encyclopédie - Volume 9]] publié en décembre 1765</ref> "el magnetisme és el nom general que es dóna a les diferents propietats de l'imant", atribuint els seus efectes a una "matèria subtil"<ref>Aquí ens trobem davant d'un dels obstacles [[Epistemologia|epistemològics]] més difícils de superar segons l'obra de [[Gaston Bachelard]]: el ''substancialisme'', l'explicació monòtona de les propietats físiques a través del concepte de substància, atès que segons la doctrina del substancialisme tot el que és real és una substància o només pot ser comprès a partir de la noció de substància. Per tant, de la mateixa manera que es va considerar el magnetisme com un tipus de matèria, es va definir l'electricitat com ''un fluid infinitament subtil" i la calor com un element, el [[Teoria del calòric|calòric]]. Vegeu {{Ref-llibre
| |||