Manuel Aznar Zubigaray: diferència entre les revisions

'''Manuel Aznar Zubigaray''' ([[Etxalar]], [[Navarra]], [[1894]] - [[Madrid]], [[1975]]) va ser un [[periodisme|periodista]], polític i diplomàtic [[espanya|espanyol]]. Va dirigir diversos periòdics, va fundar l'[[agència EFE|agencia de notícies EFE]] i va ser ambaixador espanyol davant l' [[ONU]], [[Marroc]], i diversos països d'[[Amèrica]]. Després de pertànyer al mitjà [[nacionalisme basc|nacionalista basc]], va passar a l'àmbit de la [[Falange Española]] cap a l'època de la [[guerra civil espanyola|revolta franquista]]. El seu nét, [[José María Aznar]], va ser president del govern espanyol.

Aznar Zubigaray va començar a col·laborar en [[1912]] amb el [[periòdic]] [[integrismeFonamentalisme|integrista]] ''La Tradición Navarra''; a l'any següent es va mudar a [[Bilbao]], on es casaria amb Mercedes Acedo Villanueva. A Bilbao va treballar com a redactor del diari nacionalista ''[[Euzkadi]]'', recentment fundat i de la revista cultural ''[[Hermes (revista)|Hermes]]'', sovint amb el pseudònim ''Imanol''. Durant la [[I Guerra Mundial]] va escriure cròniques del front, sota el ''nom-de-plume'' de ''Gudalgai'' ("recluta", en [[euskera]]). El desembre de [[1914]] es va estrenar en el teatre Campos de Bilbao el seu drama ''El jardín del mayorazgo'' , qualificat de "furibundament antiespanyol".

Va tornar llavors a Espanya, on va retornar a la direcció d' ''El Sol''; la seva evolució política el va dur a decantar-se pel bàndol de [[Miguel Maura]]. Es va afiliar al [[Partit Republicà Conservador]], la campanya electoral del qual de 1933 va dirigir. Després de la revolta militar del [[18 de juliol]] de [[1936]], que el va sorprendre a Madrid, després de diverses peripècies es va desplaçar a [[Burgos]] per a posar-se al servei dels revoltats; malgrat els seus antecedents nacionalistes, el seu treball com a propagandista i cronista militar li va fer-se guanyar l'estima del sector nacional. D'aquesta època data la seva ''Historia militar de la Guerra de España (1936-1939)'' ([[1940]]), potser el seu llibre més important, que va tenir diverses edicions posteriors en Editora Nacional, i la seva ''Historia de la Cruzada'' ([[1943]]–[[1944]]), de fort tint nacional-catòlic. Va dirigir el ''Diario Vasco'', ''Semana'' (de la qual en fou fundador, juntament amb [[Manuel Halcón]]), ''[[La Vanguardia]]'' (després de l'[[afer Galinsoga]]) i l'agència de notícies EFE.

El [[1964]] va ser nomenat ambaixador davant l'Organització de les Nacions Unides, on es va ocupar fins a [[1967]]; va continuar la seva carrera diplomàtica amb ambaixades al Marroc, [[Argentina]] i [[República Dominicana]], i com ministre plenipotenciari als Estats Units. El 1964, mentre era ambaixador davant l'ONU, va aparèixer en una entrevista sobre la figura de [[Francisco Franco]] a la pel·lícula ''[[Franco, ese hombre]]'' dirigida per [[José Luis Sáenz de Heredia]]. Va morir a Madrid, el novembre de [[1975]], molt poc abans que Franco.

*[[Iñaki Anasagasti]]; Josu Erkoreka. ''Dos familias vascas: Areilza-Aznar''. Madrid: FOCA, 2003. ISBN: 84-95440-52-0.

[[Categoria{{ORDENA:Periodistes espanyols|Aznar Zubigaray, Manuel]]}}

[[Categoria:PolíticsPeriodistes navarresos|Aznar Zubigaray, Manuelespanyols]]