Moluques del Sud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
petits retocs
Línia 1:
[[Image:Flag_of_South_Moluccas.svg|thumb|200px|Bandera de la ''Republik Maluku Selatan''.]]
Les '''Moluques del Sud''' consisteixen en 150 illes del [[Mar de Banda]], les principals de les quals sómsón [[Ambon]], [[Buru]] i [[Ceram]]. Els seus habitants són [[Melanèsia|melanesis]], i forma part d'[[Indonèsia]], però el 1950 constituí una efímera república independent.
 
== Història ==
El [[25 d'abril]] del [[1950]] [[Johannes Hermann Manuhutu]] i [[Christopel Robert Stephen Sumokil]] proclamaren la independència de la ''Republika Maluku Selantan'' (República de les Moluques del Sud), que comprèn Amboina, Vuru i Seram, de la qual Sumokil es proclamà president el [[3 de maig]] i [[Albert Wairisal]] primer ministre. Va rebre el suport dels elements cristians i de molts sudmoluquenys oficials de l’antic exèrcit colonial
Linha 8 ⟶ 9:
Quan [[Nova Guinea Occidental]] fou incorporada a [[Indonèsia]], Sumokil fou fet presoner pels indonesis el [[12 de desembre]] del [[1962]], i serà jutjat sumàriament i executat el [[12 d'abril]] del [[1966]]. El va succeir en el càrrec [[Johannes Alvarez Manusama]] (1910-1995), qui també va fundar als [[Països Baixos]] l' ''Organisasi Pembebasan Maluku Selantan'' (Organització d’Alliberament de les Moluques del Sud, OPMS), sense gaire pes específic a les illes, on s’inicià la indústria turística.
 
El setembre del [[1971]] un grup de 35 sudmoluquenyssud-moluquenys independentistes assaltaren l’ambaixada indonèsia a La Haia, per protestar per llur situació. El [[1975]] la ''Vry Zuidmolukkiste Jonge'' (Joventut Lliure Sudmoluquenya, VZJ) intentà segrestar la reina [[Juliana d'Holanda]] i al primer ministre [[Andries van Agt]], així com nombroses manifestacions independentistes. El 1977 la VZJ inicià noves protestes protagonitzades pels fills dels sudmoluquenyssud-moluquenys emigrats el 1950, comunitat força discriminada racialment i social. Alhora, el 1978 va morir I. J. Tamaela, qui va dur a terme una gran tasca diplomàtica davant l’[[ONU]] per al reconeixement de la causa moluquenya i aconseguí el reconeixement de la República de [[Benin]], però des d’aleshores la causa va decaure.
 
El 1979 la VZJ es radicalitzà degut a la inhibició neerlandesa pel seu problema i realitzarà alguns segrests, entre ells d’un avió, i alguns atemptats als Països Baixos. Reben el suport de Benin i d’altres organitzacions que lluiten contra Indonèsia, com el [[Fretilin]] timorenc o l’OPM papú. Cap el 1990 els sudmoluquenyssud-moluquenys dels Països Baixos arribaren a 40.000, i a la mort de Johannes Alvarez Manusama, el càrrec de president sudmoluquenysud-moluqueny l’ocuparà [[Frans L. J. Tutuhatunewa]] (1923), metge casat amb una neerlandesa i que parla sis idiomes.
 
El 25 d'abril del 1992 el govern moluqueny a l’exili va fundar la ''Homeland Mission 1950'' que va treballar dins el Grup de Treball de l’ONU per a pobles indígenes.
 
El [[27 de desembre]] del [[1999]] es produïren enfrontaments entre les comunitats musulmana i cristiana a Ambon, la capital de les Moluques. Només a la capital moren una cinquantena de persones, xifra que arriba a 250 si es comptabilitzencompten els morts a l'arxipèlag la darrera setmana. L'exèrcit indonesi hi desplaça un batalló de més de 400 soldats, que assumeix el control d'[[Ambon]] mentre la comunitat cristiana demana la presència d'una força internacional. Al llarg de l'any, més de 900 persones han mort a les Moluques com a conseqüència dels enfrontaments interreligiosos. I entre el 1999 i el 2001 moriren 10.000 persones, ja que els conflictes interètnics entre cristians i musulmans duraren els dos anys següents.
El 5 de juny del 2000 [[Alex Manuputty]] creà el ''Front Kedaulatan Maluku'' (Front Sobiranista Moluqueny, FKM), associació d’organitzacions polítiques i humanitàries que pretenen el restabliment de la sobirania moluquenya de manera no violenta amb suport dels exiliats. El 25 d'abril del 2002 fou arrestat a Ambon quan intentà celebrar de manera reivindicativa el 50è Aniversari de la proclamació de la República de les Moluques del Sud tot brandant una bandera sudmoluquenyasud-moluquenya a Malinao, on s’intentà signar una mena de tractat de pau entre els catòlics sudmoluquenyssud-moluquenys de ''Laskar Kristus'' i els radicals musulmans de ''Laskar Jihad''.
 
El gener del [[2004]] nou militants cristians del FKM foren condemnats a 15 anys de presó per un tribunal d’Ambon: Jhon Rea, Pieter Rea, Alex Manuputty i Samuel Waileruni a 15 anys; Polly Jefry Soulisa, Philipus Nurlatu, Elisa Roberto Mathenahoruw, Sandy Lolupua, Yohanis Tuhuteru i Reinhard Nanlohy a 13 anys, i Yosep Lesnussa a sis mesos
Linha 22 ⟶ 23:
==Enllaços externs==
*[http://www.globalsecurity.org/military/world/war/south-moluccas.htm Història de Moluques del Sud]
*[http://www.webcom.com/hrin/parker/m.html Resum presentat a la Comissió dels DertsDrets Humans de l'ONU el 1996 sessió de març a Ginebra, per Karen Parker, J.D.]
*[http://www.tkb.org/Group.jsp?groupID=4272 Terrorisme moluqueny als Països Baixos]
*[http://www.reliefweb.int/rw/rwb.nsf/db900SID/ACOS-64CDMA?OpenDocument Moluquenys rebutgen la RMS]