Antoni Desvalls i de Vergós: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Felip V - Canviant enllaç(s) per Felip V d'Espanya
m Bot:Desambiguació assistida: Guerra de Successió - Canviant enllaç(s) per Guerra de Successió Espanyola
Línia 1:
'''Antoni Desvalls i de Vergós''' ([[el Poal]], [[Pla d'Urgell]], [[1666]] - [[Viena]], [[1724]]) fou un militar [[català]], nomenat primer [[marquesat de Poal|marquès del Poal]]. Era fill d'[[Antoni Desvalls i de Castellbell]]. Durant el regnat de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] fou patge del [[privat]] de [[Joan Josep d'Àustria]] i més tard ingressà a l'exèrcit, on assolí el grau de capità, juntament amb el seu germà Manuel.
 
Quan començà la [[Guerra de Successió Espanyola|guerra de Successió]] es posà a favor de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]] i aconseguí posar l'[[Urgell]], la [[Segarra]], el [[Segrià]], la [[Ribagorça]] i la [[vall de Benasc]] sota l'obediència austriacista el 1705. Per la seva lleialtat, el [[1706]] obtingué el títol de [[vescomte]], i poc temps després, el de marquès del Poal. S'encarregà de la defensa de Barcelona i va dirigir les campanyes de 1707 i 1710. El 1713 presidí la junta de guerra a Barcelona, i dugué a terme, com a coronel de cavalleria, diverses campanyes militars pel Principat amb els [[miquelet]]s.
 
El gener del 1714 fou encarregat d'organitzar l'exèrcit català de l'interior, per tal de fer de suport a la Barcelona assetjada des de la rereguarda dels exèrcits borbònics, que encerclaven la capital catalana. Així començà una campanya militar, que va durar fins a la capitulació de Cardona del 18 de setembre d'aquell mateix any, que es desenvolupà sobretot a la Catalunya central. La zona muntanyosa del Bages, Moianès, Lluçanès i bona part d'Osona fou escenari dels principals combats, que també s'estengueren cap als Vallès, els Penedès, part del Maresme, etc. Una de les principals batalles va tenir lloc a [[batalla de Talamanca|Talamanca]] el 13 i 14 d'agost del 1714, i provocà unes 600 baixes, entre morts i ferits, a les tropes [[Felip V d'Espanya|filipistes]] el [[1714]].