Obre el menú principal

Canvis

31 octets eliminats ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
Als anys finals del segle VIII va pujar al poder una dinastia àrab de xirvanxahs: els [[yazídides]], fundada per [[Yazid ibn Mazyad al-Shaybani]], general del califa, cap de la tribu [[Banu Xayban]], mort el 801. Havia estat nomenar governador d'[[Armènia]], [[Arran]] i [[Azerbaidjan]] el 787 (fins el 789) i altre cop el 799, i es va destacar en la lluita contra els [[khàzars]]. Tres dels seus fills van servir com a generals del califa i van ser governadors d'Armènia i Azerbaidjan, igual que el nét Muhammad ibn Khalid, que el 859/860 va restaurar [[Gandja]]. El seu germà al-Haitham ibn Khalid el va succeir i va poder superar els disturbis produïts a la mort del califa [[Al-Mutawàkkil (abbàssida)|al-Muttawakkil]], governant de manera quasi independent la regió que després va transmetre al seu fill Muhammad, mentre un germà seu, Yazid ibn Khalid governava [[Layzan]], al nord de Xirvan; els dos portaven el títol de ''XirvanXah'' i ''layzanXah'', i aviat es van persianitzar. Els freqüents matrimonis amb els [[Haiximites de Bab al-Abwad]] van permetre als yazídides governar aquesta comarca algunes temporades i els lligams entre les dues dinasties foren molt estretes. La capital era [[Shemakha]] que fou rebatejada Yazidiyya. Els yazídides van absorbir petits principats caucàsics al nord del riu [[Kura (Geòrgia)|Kura]], en especial [[Layzan]] i [[Khursan]] (per això dugueren els títols de ''layzanxah'' i ''khursanxah'').
 
Al segle XI la dinasta va esdevenir completament persianitzada. Els noms dels sobirans passen a ser perses i els enllaços amb les famílies locals devien estar a l'orde del dia, especialment amb els prínceps locals de Shabaran, l'antiga capital, que eren de l'alta noblesa persa. La dinastia va reclamar aleshores un fictici origen en [[Bahram V|Bahram Gur]] el rei sassànida (420-438) o de Khusraw Anushirwan ([[Cosroes I]] el Just, 531-579). La força dels kesrànides estava, com altres dinasties, en els seus esclaus turcs militars professionals o [[ghulam|ghulams]], ja que patien els atacs de pobles muntanyesos com els [[alans]] i els [[georgians]]. Davant dels atacs [[oghuz]], Kubad ibn Yazid (1043-1049) va edificar una muralla de pedra amb portes de ferro a la seva capital [[YazidiyyaŞamaxı]] ([[1045]]) i va fortificar altres viles. Fariburz ibn Sallar (1063-1094) va pagar un rescat per impedir als turcmans de [[Karatigin]] de saquejar les regions de [[Maskat]] (el nom deriva del antic poble dels [[massagetes]]) i [[Bakú]] i finalment el 1067 es va sotmetre al sultà seljúcida [[Alp Arslan]] i va acordar que li pagaria un tribu anual de 70.000 dinars (després reduït a 40.000); a les monedes encunyades a Xirvan després d'aquesta any es proclama la sobirania del sultà seljúcida (les primeres que es coneixen són amb el nom de [[Malik Xah I]], que va començar a regnar el 1072) i del califa [[abbàssida]]. La dinastia va poder sobreviure; encara que sota el sultà [[Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah]] (1118-1131) el país fou ocupat pels seljúcides quan el ''xirvanxah'', que era probablement Manushihr II ibn Faridun (Manushihr ibn Kasran segons el historiador Münedjim Bashi),<ref> perPer les monedes se sap que utilitzava a més del títol de XirvanXahxirvanxah el de ''Khakan-i Kabir'' (Gran khakan), i el seu poeta panegirista va adoptar el nom de Khakani</ref> va reclamar justícia al sultà que havia anat al país de visita; el ''XirvanXah'' fou empresonat però no ho devia estar gaire temps; el poble, que volia lliure al seu príncep, va intentar aconseguir la seva llibertat però no ho va aconseguir, i els georgians van aprofitar el moment per envair el país (1122-1123), però foren rebutjats per Mahmud; l'incursió georgiana fou terrible i és coneguda com "la devastació" (''takhrib''). El visir seljúcida [[Shams al-Mulk]] fou executat per orde del sultà a [[Baylakan]], quan semble que tornava de Xirvan (maig del 1123). [[Ibn al-Athir]] no obstant diu que el sultà havia anat a Xirvan cridat per la població de [[Bab al-Abwad]] i s'havia aturat a [[Shemakha]] i estant allí es va presentar l'exèrcit georgià; però aquests es van enfrontar als seus aliats els turcs [[kiptxak]]s i es van acabar retirant. El sultà va restar un temps a Xirvan i no va tornar a [[Hamadan]] fins l'agost del 1123.
va reclamar justícia al sultà que havia anat al país de visita; el ''XirvanXah'' fou empresonat però no ho devia estar gaire temps; el poble, que volia lliure al seu príncep, va intentar aconseguir la seva llibertat però no ho va aconseguir, i els georgians van aprofitar el moment per envair el país (1122-1123), però foren rebutjats per Mahmud; l'incursió georgiana fou terrible i és coneguda com "la devastació" (''takhrib''). El visir seljúcida [[Shams al-Mulk]] fou executat per orde del sultà a [[Baylakan]], quan semble que tornava de Xirvan (maig del 1123). [[Ibn al-Athir]] no obstant diu que el sultà havia anat a Xirvan cridat per la població de [[Bab al-Abwad]] i s'havia aturat a [[Shemakha]] i estant allí es va presentar l'exèrcit georgià; però aquests es van enfrontar als seus aliats els turcs [[kiptxak]]s i es van acabar retirant. El sultà va restar un temps a Xirvan i no va tornar a [[Hamadan]] fins l'agost del 1123.
 
===Llista de governants yazídides a Xirvan===
 
==Dinastia kasrànida o kesrànida ==
A partir del segle XII la genealogia dels Xirvanxahs es un xic confosa. El nom de kasrànides o kesrànides es generalitza. Des de 1194 el shirvanXahxirvanxah ja no va reconèixer al sultà [[seljúcida]] com es veu a les monedes, però continuava proclamant la sobirania nominal del califa abbàssida. Però en realitat en aquest temps els Xirvanxahs van caure sota influència de [[Geòrgia]]. [[Giorgi III de Geòrgia]] (1156-1184), parent del shirvanxahxirvanxah, fou el seu aliat i el seu protector, especialment sobre Akhistan I (Akhsatan I) ibn Manushihr III al que va ajudar de manera decisiva en la victòria sobre una flota russa prop de [[Bakú]], i la reconquesta de [[Derbent]]; però més tard els georgians van incorporar els territoris de [[Shaki (Azerbaidjan) |Shakki]], [[Kabala (Azerbaidjan) |Kabala]] i [[Mukan]] que pertanyien a Shirvan. A la primera meitat del segle XIII es produeix una situació confosa: Ibn al Athir esmenta a un sobirà de nom Rashid (el 1122); [[al-Nasawi]] esmenta a un altre de nom Faridun ibn Fariburz (1225) i al fill d'aquest Djalal al-Din Sultan Xah; però cap dels tres apareix a les monedes i en canvi si ho fa Fariburz ibn Faridun ibn Manushihr, i després Farrukhzad I ibn Manuixihr III i Kershasp o Garshasp I ibn Farrukhzad. En aquest temps va aparèixer a Shirvan el [[khwarizmxah]] [[Ala al-Din Muhammad]] que va exigir al shirvanXahxirvanxah un tribut de 100.000 dinars.<ref> que segons al-Nasawi és el que el shirvanXahxirvanxah pagava a Malik Xah I</ref> El shirvanxahxirvanxah va al·legar que no podia pagar i que una part del país estava en mans dels georgians i finalment el pagament es va reduir a la meitat i al no poder pagar encara fou rebaixat a 30.000. Ala al-Din va expulsar del districte de Gushtaspi (a la desembocadura del Kura i de l'Aras) als funcionaris del ''xirvanxah'' i va annexionar el territori a canvi de 200.000 dinars i la cessió al príncep Djalal al-Din Sultan Xah del Mukan que el seu pare Faridun ibn Fariburz havia cedit als georgians coma dot en el matrimoni del príncep amb una princesa georgiana filla de la reina [[Rusudan de Geòrgia]] (1223-1247).
 
Després de 1231 els Xirvanxahs van quedar subjectes als mongols i el nom del gran khan de Mongòlia apareix a les monedes; el nom del shirvanXahxirvanxah apareix també escrit però sense el títol. Després del 1256 la moneda va desaparèixer i el país va quedar a vegades sota domini del [[Il-khan]] de [[Pèrsia]] i altres sota el del khan de l'[[Horda d'Or]], fins que els [[ilkhànides]] van refermar el seu control. Caiguts els ilkhànides després del 1335 els kesrànides van subsistir altre cop de manera plenament independents, i van tornar a encunyar moneda que no portava el nom de cap sobirà, però al cap d'un temps Kai-Kaus (1344-1372) es va haver de sotmetre als [[jalayírides]] (1368) i va emetre moneda en nom de [[Uways ibn Hasan]]. Mort Kay-Kaus vers 1372 o 1373, el va succeir el seu fill Hushang, que després d'un regnat de 10 anys fou assassinat pels seus súbdits i amb ell va acabar la dinastia.
 
==Llista de sobirans kasrànides o kesrànides a Xirvan==
 
==Dinastia derbèndida==
Llavors el poder va passar a un parent llunyà de [[Derbent]], Xaihkh Ibrahim al-Derbendi, que es va reconèixer vassall de [[Tamerlà]] però es va fer independent el [[1405]] a la seva mort. Van seguir dos regnats molt llargs, pacífics i pròspers; diverses construccions notables de Shemakha i Bakú són d'aquest temps (la capital va passar a Derbent el 1437). El cap de l'orde religioso-militar dels [[safàvides]], [[Xaïkh Djunayd|Djunayd ibn Ibrahim]] va morir el 1460 en el curs d'una expedició a Shirvan; el seu fill [[Xaïkh Haydar|Haydar ibn Djunayd]] va morir també el 1488 al [[Tabarsaran]], al sud-oest de Derbent, a mans d'una coalició entre el shirvanXahxirvanxah Farrukhsiyar (o Farrukh Yasar) i el sultà [[aq qoyunlu]] [[Yakub ibn Uzun Hasan]], que temia la pujada de poder dels safàvides. Quan [[Ismail I]] va sortir del seu amagatall a [[Lahidjan]] el 1499 i va començar la lluita, va reunir a 7000 sufís de les seves milícies a [[Erzindjan]] i va fer una campanya al Shirwan on va venjar la mort del seu avi i del seu pare. El 1500 Farrukhsiyar fou mort de manera violenta. El 1502 el shirvanXahxirvanxah es va haver de reconèixer vassall [[safàvida]]. La dinastia va restar al poder sota domini persa (1502-1516) i otomà (1516-1539). Quan [[Tahmasp I]] va recuperar el control de la zona, va liquidar la dinastia i va annexionar el país que va passar a ser província de Pèrsia. Burhan Ali Sultan ibn Khalil Allah, fill d'uns dels darrers Xirvanxahs, va intentar recuperar el país amb suport otomà, sense un èxit durador, com tampoc el va tenir un fill seu, Abu Bakr ibn Burhan Ali Sultan.
 
===Llista de sobirans derbèndides a Xirvan ===
219.983

modificacions