Literatura afrikaans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 3:
En el segle XVIII només s'escriviren alguns diaris de colons i [[voortrekker]]s en neerlandès standart. De la ''boerentaal'' (llengua dels pagesos), primer nom que li donaren a l'afrikaans, era considerada una parla híbrida i ruda i els primers texts no aparegueren fins el 1825; el 1832 i el 1844 es van escriure alguns texts en hotentot-afrikaans per tal de fer riure, i també alguns ''kommando verse'', poesia patriòtica de guerra. L'ús de l'afrikaans en literatura s'estrenà el 1832 quan C. E. Boniface va estrenar ''De temperantisten'', peça en neerlandès però on els negres parlaven afrikaans.
El 1872 [[Arnoldus Panevis]] (1832-1884) va proposar per primer cop traduir la [[Bíblia]] a l'afrikaans, una novetat per als calvinistes. Amb aquesta finaltiat es fundaria la [[Genootskap van Regte Afrikaners]] (Societat dels veritables afrikaners), dirigida pel
== Estandarització literària ==
El [[1896]] es reuní a Die Paarl un [[Afrikaanse Taal Kongres]] (Conferència lingüística afrikaner), on Panevis i du Toit uniren forces i es formà la primera generació d'autors en afrikaans, en la qual destacarien el mateix du Toit,, autor de la novel·la ''Magreta Prinsloo, of liifde getrou tot in di dood'' (Margreta Prinsloo, o l'amor fidel fins a la mort, 1896),
== El segle XX ==
Línia 14:
En el segle XX han proliferat les revistes literàries en afrikaner, com ''Die Huisgenoot'' (El company de casa, 1916), ''Tydskrif vir Wetenskap en Kuns'' (Revista de Ciències i d'Arts, [[Bloemfontein]] 1922), ''Die Brandwag'' (La guàrdia del foc) a [[Pretòria]] (1910-1922) i [[Johannesburg]] (1937), ''Die Nuwe Brandwag'' a Pretòria (1939-1933), ''Ons Tydskrif'' (La nostra revista, 1933-1937) a Pretòria, ''Ons Eie Boek'' (El nostre llibre, 1935) a [[El Cap]], ''Naweek'' (Els últims dies de la setmana, 1940), ''Jaarboek van Die Afrikaanse Skrywerskring'' (Almanac dels Escriptors afrikaners, 1936-1950) a Johannesburg i ''Tydskrif vir Letterkunde'' (1951) a Johannesburg.
Durant els anys trenta aparegué la primera generació literària de pes, coneguts com a ''dertigers'' (dels anys trenta), aglutinats al voltant de la revista [[Standpunte]] (Punts de vista), creada el 1945 per W. E. G. Louw. Els principals representants del corrent foren el poeta [[Izaak David du Plessis]] (1900-) amb ''Stryd'' (Lluita, 1935); el poeta més representatiu [[Nicolaas Petrus van Wyk Louw]] (1906-1970) amb ''Alleenspraak'' (Sol·liloqui, 1935), el seu germà [[Willem Ewart Gladstone Louw]] (1913-1979)
Entre els autors menors d'aquella època destaquien [[Andries Gerhardus Visser]] (1878-1929), J. Van Melle (1887-1945), Leon Maré (1889-?), Abraham Jacobus Kootjie van der Heever, Marie Linde, Abraham Hendrick Jonker (1905-?); Andries Albertus Pienaar [[Sangiro]] (1894-1979) creador del gènere ''dierverhaal'' (contes amb protagonistes animals), com ''Diamant koors'' (Febre de diamants, 1926), ''Simba'' (1947), ''Op safari'' (1925), continuat pels germans S. Bormin Hobson (1888-?) i [[George Carey Hobson]] (1890-1945);
El 1950-1960 es va publicar el ''Diccionari Afrikaans'' en quatre toms, i d'ençà del 1060 aparegué una nova generació d'escriptors, anomenats ''sestigers'' (dels anys seixanta) entre els quals destacaren [[Breyten Breytenbach]] (1939), el poeta més universal en afrikaner, amb ''Katastrofes'' (1964), ''Om te vlieg'' (1966), ''Kovevuur'' (Ganagrena, 1966), ''Voet skryf ''(Postdata, 1977), ''Seisoen in die paradys'' (Estació al paradís, 1982), però es casà amb una vietnamita, des dels vuitanta resideix exiliat a [[París]], i ha deixat d'escriure en afrikaans com a protesta per la política de l’[[apartheid]]; [[André Brink]] (1935) novel·lista influït per [[Jean-Paul Sartre]] i [[Albert Camus]], amb ''Die ambassadeur'' (L'ambaixador, 1964), ''Kennis van die aand'' (Coneixença de la nit, 1974), i ''‘n Droe wit seissoen'' (Una àrida estació blanca, 1979); [[Jan Rabié]] (1920-2001) amb ''Ons die fifgod'' (Nosaltres, l'ídol, 1958) novel·la antiracista; [[Etienne Leroux]] (1922-1989) amb ''Sewe dae by die Silbersteins'' (Set dies als Silbersteins, 1962), [[Karel Schoeman]] (1939),
Altres autors destacats són [[Adam Small]] (1936), [[Olga Kirsch]] (1924) amb ''Die seklig'' (El far, 1944) i ''Murie van die hart'' (Muralles del cor, 1948), [[Bertho Smith]] (1924), [[Ingrid Jonker]] (1933-1965), [[Sheila Cussons]] (1922-2004), [[Antjie Krog]] (1952), P. J. Haasbroek (1943) i B. Gilliland (1938-1962). Entre els darrers valors hi podem trobar [[Louisa Erasmus]], autora de ''Duet van harstog'' (Duet de passió, 1995), primera novel·la eròtica en afrikaans.
== Fonts i bibliografia ==
* Sebastián Prampolini ''Historia Universal de la literatura'' (1948) UTEHA, Buenos Aires
* Alberto Adell ''Diccionario de literatura Penguin-Alianza'' (1980)
* Francesco Lizinio Galati ''Dizionario della letteratura mondiale dell’900'' Edizione Paoline, Roma
* Article ''Afrique du Sud'' a [[Encyclopaedia Universalis]]
* Articles ''South Africa'' i ''Afrikaans literature''
[[Categoria:Literatura per llengua|Afrikaans]]
| |||