Lletanies de la Mare de Déu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Redireccionant i retornant l'article
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 12:
Les més antigues lletanies a Maria pròpiament dites es troben en un còdex de [[Magúncia]] del [[segle XII]] anomenat ''Lletania Domina Nostra Dei genenetrice Virgine Maria, ora valde bona, cotidie pro quacumque tribulatione dicenda est'', amb llargues lloances i en cada vers repetint el ''Sancta Maria''. Al segle XV i XVI les lletanies marianes van començar a multiplicar-se; pcap a l'any [[1500]] van formar-se les lletanies del [[santuari de Loreto]], ex professo per al lloc. Cap el [[1575]] sorgeixen unes noves lletanies de Loreto conegudes com a "modernes", amb lloances extretes de textos bíblics: es van fer tan populars que les primeres versions van passar a un segon pla. [[Sixt V]] les va aprovar el [[1587]] i fins i tot va atorgar indulgències a qui les resés.
 
Cap al segle XVII, el res de les lletanies va arribar a l'exageració: a Loreto hi havia una lletania per a cada dia de la setmana i no n'era l'únic cas. Davant d'això, el [[1601]], amb el decret '' Quoniuam multi '' del 6 de setembre, el [[papa]] [[Climent VIII]] va prohibir totes les lletanies que existien a excepció de les incloses en el [[Missal]] i el [[Breviari]] i també de les del santuari de Loreto, anomenades ja '' lauretanes ''. [[Pau V]], el [[1503]], va ordenar que es cantessin a la basílica romana de [[Santa Maria la Major]] en les festivitats de la Verge Maria. Els [[dominics]] el [[1615]] van ordenar que es recitessin en tots els seus convents després de les seves oracions dels dissabtes.
 
Amb el temps s'hi han anat afegint més títols i advocacions, com ara: