Aurelià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: ka:ავრელიანე |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Aureliancoin1.jpg|right|thumb|Monedes amb l'efígie de Lluci Domici Aurelià.]]
'''Lluci Domici Aurelià''' (''Lucius Domicius Aurelianus'', 9 de Setembre 214 o 215 - Setembre o Octubre 275), conegut com '''Aurelià''', fou emperador de Roma ([[270]]-[[275]]). En algunes inscripcions apareix com ''Valerius'' o ''Valerianus'' (Valeri o Valerià)
==Primers anys i ascens al poder==
Línia 7:
Fou tribú de la ''Legio VI'' a la [[Gàl·lia]] i allí va lluitar contra els francs prop de [[Magúncia]]. La seva fama com a soldat va anar creixent. Va rebre els títols d'alliberador d' [[Il·líria]] i [[Tràcia]] (de les quals va expulsar els gots) i l'emperador [[Valerià I]] el va nomenar cònsol al mateix temps que fou adoptat per [[Ulpi Crinit]] (''Ulpius Crinitus'') que el va fer el seu hereu i li va oferir la seva filla ([[Úlpia Severina]]) en matrimoni . El seu nomenament com a cònsol apareix als ''Fastii'' el [[22 de maig]] del [[257]].
Sota [[Gal·liè]] no va tenir cap paper rellevant, però [[Claudi II el Gòtic]] <ref>Aureli Víctor, XXXIII, 21 diu que Aurelià va participar a la mort de Gal·liè i va donar suport a Claudi II, però altres fonts no ho esmenten </ref> el va nomenar comandant de l'exèrcit en lloc del seu pare adoptiu i comandant de la cavalleria o (''dux equitum'').
La seva participació liderant la cavalleria fou decisiva per derrotar els gots a la [[Batalla de Naissus]] i en les batusses que seguiren la batalla, perseguint-los sense descans en la seva fugida fins derrotar-los completament. Al morir Claudi II a [[Sirmium]] el [[270]], Aurelià fou aclamat successor per les seves legions.
Línia 27:
El 272, Aurelià es va decidir a reconquerir les perdudes províncies orientals, conegudes com l'[[Imperi de Palmira]], governades per la reina [[Zenòbia]]. Aquest Imperi comprenia [[Síria (província romana)|Síria]], [[Palestina]], [[Egipte]] i territoris d'[[Àsia Menor]]. En el seu camí, Aurelià va passar per [[Tràcia]] on van derrotar els bàrbars de la frontera dirigits per [[Cannabaudes]]. Per aquest triomf, Aurelià es va guanyar el títol de ''Gothicus Maximus'', si bé va decidir abandonar la província de [[Dàcia]] al nord del [[Danubi]], per ser massa exposada i difícil de defensar. Els territoris al sud del Danubi s'integraren a [[Mèsia]], sota el nom de [[Dàcia Aureliana]], amb [[Serdica|Sofia]] com a capital.
Seguidament va creuar el [[Bòsfor]], cap a [[Bitínia (regió)|Bitínia]] i [[Regió de Frígia|Frígia]]. Els romans van assaltar [[Tiana]] que els
foren capturats i enviats a Roma per ser exhibits pels carrers. Malgrat tot, quan Aurelià es trobava a Egipte enfrontant-se a l'usurpador [[Firmus]], Palmira es va revoltar de nou. Aquest cop, Aurelià va tornar a ocupar la ciutat, va massacrar a tota la població, i la va arrasar. Palmira no es recuperaria mai d'aquest cop i Aurelià es guanyaria el títol de ''Parthicus Maximus and Restitutor Orientis'', Restaurador d'Orient.
Línia 39:
Aurelià es va dedicar a ordenar algunes reformes internes i es van promulgar algunes lleis per restringir l'ostentació i el luxe. Es van fer distribucions de gra entre els mes pobres; es van crear ports al riu [[Tíber]] i es van fer moltes obres públiques, entre les quals la citada [[Muralla Aureliana|muralla de Roma]] que no es va acabar fins el regnat de [[Marc Aureli Probe|Probe]].
Poc després va esclatar una revolta a Roma suposadament instigada per alguns acusats de frau en les distribucions, que havien estat descoberts, dirigits per [[Felicissimus]]. Aquest tenia el suport d'alguns senadors, segurament els que ja havien recolzat a Quintil com a emperador, enlloc d'Aurelià. Tot i que Felicíssim fou executat tot just començar la revolta, fins set mil soldats es diu que van morir en les lluites
En el camp religiós, Aurelià va reforçar la posició del [[Sol Invictus]] com déu principal dels romans, encara que mai va perseguir cap religió.
==Mort i llegat==
Després Aurelià va fer una sèrie de visites a províncies. A la Gàl·lia va derrotar el rebel
Aurelià va començar a concentrar un fort exèrcit a Tràcia per una expedició contra els perses, però mai arribaria al seu destí. Durant el seu regnat havia estat molt estricte amb els oficials corruptes i tenia una llista amb aquells que havien de ser executats. El seu llibert i secretari privat [[Mneste]] (''Mnestheus''), temerós d'estar en aquesta, la va fer pública als afectats i alguns d'ells, amb [[Mucapor]] i altres oficials de la [[Guàrdia Pretoriana]] al capdavant, assassinaren a l'emperador
La seva dona [[Úlpia Severina]] va assolir el comandament imperial durant sis mesos fins l'elecció de [[Tàcit]].
Línia 57:
{|
|
Precedit per:<br />'''[[Marc Aureli Quintil]]'''
|
Anys [[270]] i [[275]]
|
Succeït per:<br />'''[[Marc Claudi Tàcit]]'''
|}
| |||