Revisió del 03:56, 15 gen 2012 modifica KamikazeBot (discussió \| contribucions) Bots 15.095 edits m r2.7.2) (Robot afegeix: ast:Lucius Amelius Paullus ← Edició anterior		Revisió del 17:46, 29 abr 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 4: Era fill de [[Luci Emili Paule\|''Lucius Aemilius M. F. M. N. Paulus'']] i va néixer vers el [[230 aC]] o [[229 aC]]. Va créixer influït per les idees aristocràtiques del seu pare; era partidari d'una estricta disciplina a l'exèrcit i va aprendre a fer auguris ingressant al col·legi d'[[àugurs]]. És esmentat per primer cop el [[194 aC]] quan fou nomenat [[triumvir]] per la fundació d'una colònia a [[Crotona]]. El [[192 aC]] fou [[edil curul]] amb [[Marc Emili Lèpid (cònsol 187 aC i 175 aC)\|Marc Emili Lèpid]], i va triomfar sobre dotze candidats que després foren cònsols. En el seu edilat va perseguir als ''[[pecuarii]]''. El [[191 aC]] fou [[pretor]] i va obtenir la província d'[[Hispània Ulterior]] amb títol de [[procònsol]]. A Hispània va fer la guerra als [[lusitans]] ( 191 a [[190 aC]]) i fou derrotat prop de [[Lico]] ''[[Lyco]]'', ciutat dels [[bastetans]], on va perdre sis mil homes; però després es va recuperar i va derrotar a l'enemic deixant la [[Bètica]] pacificada per un temps ([[190 aC]]). Va tornar a Roma el [[189 aC]] i es va presentar candidat al consolat, però diverses vegades va perdre l'elecció, fins que el [[183 aC]], fou elegit cònsol junt amb [[Gneu Bebi Tàmfil (cònsol)\|Gneu Bebi Tàmfil]]. Va exercir el [[182 aC]]. El [[181 aC]] fou enviat contra els [[ingauns]], un poble lígur que tenia un considerable poder naval i atacava els vaixells mercants; els [[ingauns]] foren completament sotmesos i les seves fortificacions arrasades; a la seva tornada va obtenir els honors del [[triomf]]. Els següents tretze anys va viure tranquil·lament a Roma, dedicat a educar als seus fills. Línia 20: El [[164 aC]] fou [[censor]] amb [[Quint Marci Filip (cònsol 186 aC i 169 aC)\|Quint Marci Filip]]. Va morir el [[160 aC]] després d'una malaltia bastant llarga. La fortuna que va deixar era tant reduïda que just va servir per pagar el dot de la seva segona muller. Paule havia estat casat en primeres noces amb Papíria, la filla de [[Gai Papiri Masó]] (cònsol [[231 aC]]) amb la que va tenir quatre fills (dos fills i dos filles); se'n va divorciar i es va casar amb una segona dama de nom desconegut, amb la que va tenir dos fills (els dos morts el [[167 aC]]) i una filla, [[Emília Tèrcia]], que va tenir a la seva vegada un fill. == Genealogia == Línia 28: ** '''Luci Emili Paule Macedònic''' (cònsol 182 i 168 aC), casat amb 1.- Papíria, i 2.- Dama de nom desconegut * (de 1) Fill gran (probablement Luci Emili Paule) adoptat per Quint Fabi Màxim, va agafar el nom de [[Quint Fabi Màxim Emilià]] * (de 1) Fill jove (probablement Marc Emili Paule) adoptat per Publi Corneli Escipió Africà el Vell, va agafar el nom de [[Publi Corneli Escipió Africà el Jove]] * (de 1) Emília Primera, casada amb Quint Eli Tuberó * (de 1) Emília Segona, casada amb Marc Porci Cató (fill del censor Marc Porci Cató) * (de 2) fill mort als 14 anys el 167 aC * (de 2) fill mort als 12 anys el 167 aC * Emília Tercera, casada i amb un fill el 168 aC ** Emília, casada amb [[Publi Corneli Escipió Africà el Vell]].

Luci Emili Paulus Macedònic: diferència entre les revisions