Guerí de Provença: diferència entre les revisions

El [[834]] defensava el partit imperial i unit a Bernat de Septimània van arribar amb les tropes borgonyones fins a la vora del [[Marne]] a l'inici de la [[quaresma]]; el fred encara era rigorós i les forces es van haver d'aturar a [[Bonnœil]] ([[Bongilo]]). Guerí hauria fortificat ''Castrum Cavillonum''. Poc després, el dissabte de la primera setmana de quaresma ([[26 de febrer]] del [[834]]) els dos senyors van enviar uns missatgers a [[Lotari I]], l'abat [[Rebald]] i el comte [[Gaucelm]] (antic comte, germà de Bernat) per demanar l'alliberament de l'emperador Lluís el Pietós i el van advertir que si el deixava en les seves mans de bon grau, ells farien la pau i obtindrien la gràcia per Lotari, però si no haurien d'utilitzar la força; Lotari va contestar que era el més sensible de tots a qualsevol cosa en benefici del pare i que els senyors que l'acusaven havien estat abans els primers de trair a l'emperador i entregar-lo a les seves mans; al·legava que la seva deposició havia estat canònica pel judici dels bisbes; a més deia que la diputació no era prou nombrosa i reclamava al menys dos abats i dos comtes, entre els quals hi hauria d'haver [[Odó d'Orleans]], cosí de Bernat; Lotari tractava de guanyar temps per poder-se retirar i posar-se a cobert de l'exèrcit de Germània que conduit pel rei de Baviera avançava a bon ritme, i de l'exèrcit aquità que amb el borgonyó el podien rodejar. Lotari va deixar al seu pare i al germanastre Carles a l'[[abadia de Saint-Denis]], i el darrer dia de febrer va marxar acompanyat només d'alguns senyors que van voler seguir la seva sort, cap a Borgonya, arribant a [[Viena del Delfinat]] on va intentar sostenir-se i va reunir totes les tropes que va poder. L'[[1 de març]] Lluís era restablert com emperador.

 

 

El [[840]] va entrar al partit de [[Carles II de França]] (el Calb) i li va donar suport contra Lotari I. Carles després de l'acord de setembre del [[840]] amb Lotari que ajornava el conflicte fins a l'assemblea d'Attigny del maig del [[841]], es va dirigir a [[Orleans]] on va rebre algunes tropes de Borgonya que li enviaven els comtes Teobald i Guerí de Macon, [[Mémontois]] i Chalon. Uns mesos després, Carles, veient que el temps de l'obertura de la dieta d'Attigny s'acostava, va reunir el seu consell, i es va acordar que si Lotari refusava reconèixer-li el que li pertocava per dret es recorreria a les armes. El rei es va posar al davant del seu exèrcit i es va dirigir al lloc de reunió i va cridar a tots els seus partidaris. El comandament fou donat a Guerí de Provença comte de Mâcon. Bernat va iniciar el viatge amb les forces de Septimània però va anar lent esperant arribar tard per agafar el partit millor segons el resultat de la batalla. Guerí va tenir un paper clau a la [[batalla de Fontenoy-en-Puisaye]] ([[25 de juny]] del [[841]]). En una illa del riu prop de [[Mâcon]] es va signar el tractat de repartiment provisional del imperi el [[15 de juny]] del [[842]]. En aquest tractat Aquitània quedava per Carles excloent a [[Pipí II d'Aquitània|Pipi II]]. Carles es va dirigir a Aquitània per posar fi a la resistència de Pipí i encara que aquest va presentar batalla fou derrotat i obligat a fugir i amagar-se; Carles no el va poder trobar i va haver de repassar el [[Riu Loira|Loire]] per anar a la conferència de [[Metz]] deixant per seguir les operacions i vetllar per la seguretat del país a Guerí de Provença i alguns altres senyors. Aquest govern podia comportar el títol de duc d'Aquitània o Tolosa que pertanyia a Bernat de Septimània. Però Pipí tenia molts partidaris a Aquitània i estaven en campanya; un contingent pipínida va fer una emboscada al comte Egfrid, lleial a Carles, que podria ser un lloctinent de Guerí o be el comte [[Acfred]] fill d'[[Oliba I de Carcassona]] ([[comte de Carcassona]] i [[comtat de Rasès|Rasès]] el [[877]], mort el [[906]]); [[Egfrid]] es va lliurar del parany i encara va causar diverses baixes als enemics, fent alguns presoners. Potser Bernat va entregar [[Tolosa]] a Pipí abans de fer-ho a Guerí o a Acfred (Egfrid). Provença va passar a Lotari I el [[843]] pel [[tractat de Verdun]], i els càrrecs de [[comte d'Arle]] i duc de [[Provença]] van passar a [[Fulcrad]] que en va prendre possessió vers [[844]].