Koroni: diferència entre les revisions

El [[1205]] fou ocupada pels cavallers francs de la [[Quarta Croada]] i integrada al feu de Jofré de Villehardouin ([[1205]]), el qual, en virtut del tractat de [[Sapiendza]], ratificat per [[Miguel Paleòleg]] ([[1209]]), la va cedir a la [[República de Venècia]] que de fet ja s'hi havia establert des el [[1206]].

Els venecians, als que interessava una bona base naval, van reforçar les fortificacions i van reorganitzar l'administració. Va ser atacada pels otomans el [[1428]] sense èxit. Va romandre en poder de Venècia fins el [[15 d'agost]] del [[1500]] en què es va rendir i [[Batalla de Lepant (1500)|fou ocupada]] pels otomans ([[17 d'agost]] de [[1500]]) junt amb [[Pilos (Grècia)|Navarino]], durant la [[Guerra Turcoveneciana (1499-1503)|guerra Otomano-veneciana]]. Molts habitants van fugir a les [[illes Jòniques]] (sobretot a [[Zante]] i [[Cefalònia]]) i al sud d'Itàlia, durant l'ocupació otomana. Una guarnició de 500 [[geníssers]] i 10001.000 ''azabs''.

El [[1532]] la flota cristiana del Papa, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], i els [[orde de Malta|cavallers de Malta]] dirigits per l'almirall genovès [[Andrea Dòria]] van ocupar Korone; els otomans van intentar recuperar-la la primavera del 1533 però foren rebutjats; llavors van enviar contra la fortalesa al pirata [[Barba-roja]] (hivern del 1533 al 1534) i com que els defensors patien una epidèmia de [[pesta]], i el l'hivern era rigorós, la van abandonar vers Nàpols, sense lluita, per ordre del seu comandant [[Mendoza]] ([[1534]]) i es van emportar a dos mil habitants que es van establir al sud d'Itàlia. Els otomans la van recuperar immediatament.

Fou seu d'un Kada dependent del sandjak de [[Modon]] (i des el [[1582]] al sandjak de [[Mistra]]) dins la ''[[liwa]]'' de [[Morea]]. La fortalesa i el seu territori eren feu imperial ( ''khass-i-humayyun'').

El [[1685]] alen iniciar-se la guerra de la [[Santa Lliga]] (1684-1699), Francesco Morosini la va ocupar després d'un setge que va durar del [[25 de juny]] al [[7 d'agost]] de [[1685]], i fou una altra vegada possessió de Venècia. L'agost del [[1715]] els otomans dirigits pel gran visir Corlulu Ali Pasha la van reconquerir i famílies turques es van establir dins les muralles mentre els grecs eren expulsats fora d'aquestes muralles. Els otomans la van mantenir fins el [[1828]] quantquan va passar a [[Grècia]].