Snack: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 7:
 
== Aspectes generals ==
Els aliments tipus '' snack '' sempre han tingut una part important en la vida i dieta de totes les persones. Un sens fi d'aliments poden ser utilitzats com '' snacks '', sent els més populars les [[patates fregides]], fregits de [[Zea mays|blat de moro]], [[pretzel]] s, [[Juglans regia|nous]] i '' snacks '' extrudits (Maga 2000). No obstant això, un problema interessant que ha vingut sorgint des de fa molt temps, es trobarau en la definició o categorització del que és un "'' snack ''" o "aliment tipus '' snack ''", ja que no es pot assignar a un sol estil de producte o aliment. A méspart d'aixó, cert tipus d'aliments que van ser extremadament populars en el passat no van ser considerats culturalment ni històricament com a aliments '' snack '', encara que a causa dedels canvis dràstics en els estils de vida i en les tècniques de comercialització, aquests productes van passar a ser considerats com aliments tipus '' snack '' de la nit al dia (Booth 1990).
 
Tot i que els '' snacks '' són altament populars, a causa del seu alt contingut de sal i greix, els fabricants han hagut de lluitar durant molt de temps amb la imatge de d'"aliments ferralla", encara que el terme sigui d'alguna cosaforma injust, ja que és utilitzat per identificar aquells productes amb alt contingut de carbohidrats simples o sucres refinats, rics en greixos i amb quantitats elevades de sodi (COA 2002). Aquesta imatge ha canviat amb la introducció de nous substituts de greixos i algunes tecnologies com l'extrusió (Wang 1997). A més a més, els aliments tipus '' snack '' poden ser redissenyats per ser nutritius, contenint micronutrientsmicro-nutrients, fitoquímics i vitamines antioxidants, ingredients que els fan atractius al consumidor, reunint els requeriments de regulació. També es poden elaborar algunes barreges de grans amb fruites, vegetals i alguns extractes i concentrats per a l'elaboració de productes que posseeixin un alt valor nutricional (Shukla 1994).
 
== Producció i consum ==