Diferència entre revisions de la pàgina «Grua (màquina)»

560 octets eliminats ,  fa 8 anys
Retiro comentaris sense referències
(Retiro comentaris sense referències)
La grua romana més simple, el Trispastos, va consistir en una forca d'una sola biga, un torn, una corda, i un bloc que contenia tres politges. Tenint així un avantatge mecànic de 3:1.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Martino |nom=Salvatore |títol=Impact of the Roman Army (200 BC-AD 476) |capítol=Tecnologia meccanica militare e civile a Roma |url=http://books.google.es/books?id=b63tuF88yoQC&pg=PA267&dq=trispastos&hl=ca&sa=X&ei=bc2eT_X6Keqa1AWKzdmQDw&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=trispastos&f=false |llengua=italià |editorial=BRILL |data=2007 |pàgines=p.267 |isbn=9004160442 }}</ref> Tipus més pesats de grua oferir cinc politges (Pentaspastos) o, en el cas més gran, un sistema de tres per cinc politges (Polyspastos) amb dos, tres o quatre pals, depenent de la càrrega màxima. El Polyspastos, quan era operat per quatre homes en ambdós costats del torn, podria aixecar fins a 3000 [[kg]] (3 cordes x 5 politges x 4 homes x 50 quilograms = 3000 [[kg]]). En cas que el torn fos substituït per un acoblament, la càrrega màxima fins i tot va doblar a 6000 [[kg]] amb només la meitat de l'equip, ja que l'acoblament té un avantatge mecànic molt més gran a causa del seu diàmetre més gran. Això va significar que, pel que fa a la construcció de les piràmides egípcies, on eren necessaris prop de 50 homes per moure un bloc de pedra de 2,5 tones per sobre de la rampa (50 kg per persones), la capacitat d'elevació del Polyspastos romà va demostrar ser 60 vegades més alta (3000 kg per persona).
 
No obstant això, els edificis romans ofereixen nombrosos blocs de pedra molt més pesats que aquests. Dirigits pel Polyspastos indiquen que la capacitat d'elevació total dels Romans anava molt més enllà que la de qualsevol grua sola. En el temple de Júpiter en Baalbek, els blocs pesen fins a 60 [[tona (unitat)|t]] cada un, i les cornises de la cantonada bloquegen fins i tot sobre 100 [[tona (unitat)|t]], totes aixecades a una alçada de 19 m sobre la terra .{{CN}} A Roma, el bloc capital de la columna Trajana pesa 53,3 tones que van haver de ser aixecades a una alçada de 34 m.{{CN}}
 
S'assumeix que els enginyers romans van aconseguir l'elevació d'aquestsde pesos extraordinaris per dos mitjans: primer, segons el suggerit per Heron, una torre d'elevació va ser instal·lada, quatre pals van ser arreglats en la forma d'un quadrilàter amb els costats paral·lels, no gaire diferent a una torre, però amb la columna al mig de l'estructura. En segon lloc, una multiplicitat de cabrestants va ser situada a la terra al voltant de la torre, per a, encara que té un quocient d'una palanca més baixa que els acoblaments, el cabrestants es podria instal·lar en nombres i funcionament més alts per més homes (i per els animals). Aquest ús de cabrestants múltiples també va ser descrit per Ammianus Marcellinus (1915.04.17) pel que fa a l'elevació de l'obelisc de Lateranense en el circ Màxim (ANUNCI ca. 357). La capacitat d'elevació màxima d'un sol cabrestant es pot establir pel nombre de forats del ferro en el monòlit. En el cas dels blocs del arquiitrave de Baalbek, que pesen entre 55 i 60 t, vuit forats suggereixen un pes de 7,5 [[tona (unitat)|t]] pel ferro de les empacaduras, que està pel cabrestant.{{CN}} L'elevació d'aquests pesos pesants en un acció concertada va requerir una gran quantitat de coordinació entre els grups de treball que aplicaven la força als cabrestants.
 
=== Grues medievals ===
104.889

modificacions