Sindicat Vertical: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: nl:Sindicato vertical |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Bandera FE JONS.svg|thumb|Bandera de la Falange]]
'''Sindicat Vertical''' era com era conegut popularment l''''Organización Sindical Española''' va ser l'única organització sindical legal a [[Espanya]] (1940-1976) durant el [[franquisme]]. Les organitzacions anteriors, com l'anarquista [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i la [[Unió General de Treballadors|UGT]] socialista, van ser proscrites i van passar a la clandestinitat.
La [[Llei de 26 de gener de 1940 sobre Unitat Sindical|Llei d'Unió Sindical]] de [[26 de gener]] de [[1940]] concentra en l'Organització Sindical de la Falange tota activitat sindical.
== Primera etapa ==
En la primera etapa de la [[dictadura]] (1939-1959) es va promulgar la ''[[Llei de 26 de gener de 1940 sobre Unitat Sindical]]'', que establia que [[empresari]]s i [[treballador]]s s'integrarien en una única [[organització sindical]] sota el comandament de [[F.E.T. y de las J.O.N.S.]] per branques de producció, anomenant cadascuna d'elles, Sindicat Nacional.
D'altra banda, les localitzacions geogràfiques es van fer dir "[[Central Obrera Nacional-Sindicalista|Centrals Nacional-Sindicalistes]]". El conjunt de tot això era la ''Organització Nacional-Sindicalista'' prevista pel [[Fur del Treball]], a partir de llavors anomenada simplement '''Organització Sindical'''. L'Estat controlava tot el sistema i amb la ''[[llei de Bases de l'Organització Sindical de 6 de desembre de 1940]]'' a més era implícita l'afiliació de tot treballador i tot empresari.
El Sindicat vertical o OSE va ser fundat en [[1940]], com a resultat de les vàries legislacions aprovades per la dictadura, encara que no va celebrar el seu primer congrés fins el [[març]] de [[1961]].
L'origen de la OSE residia en la [[Central Obrera Nacional-Sindicalista]] (CONS), fundada el [[1935]] per [[Falange Española|Falange Española de las JONS]], encara que aplicant idees molt diferents en el fons (presentant-les amb una forma molt semblant, això sí, per la qual cosa hi ha hagut molta confusió en aquest tema des d'aleshores). L'OSE va ser el resultat de la fusió de les organitzacions obreres del [[falangisme]], el [[Comunió Tradicionalista|tradicionalisme]] i les organitzacions patronals, amb la finalitat d'organitzar a treballadors, tècnics i a patrons dins d'una sola estructura vertical, ideal similar a la [[Feixisme|feixista]] per a les relacions laborals en un estat corporatiu, que és en el que va acabar tot (encara que segurament sigui més correcte comparar-ho amb el model corporatiu de la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] que amb el model feixista), enfront de l'ideal [[Nacionalsindicalisme|nacionalsindicalista]] de la Falange que en principi semblava voler-se seguir (i que mai es va aplicar). En ella, tots els treballadors, anomenats ''productors,'' i els seus patrons tenien el dret d'escollir els seus representants mitjançant eleccions.
En aquesta OSE els treballadors i els patrons presumptament estaven en peu d'igualtat (una diferència essencial amb el [[Nacionalsindicalisme]] de la Falange, doncs aquesta ideologia diferenciava clarament entre empresari i capitalista, posant en peu d'igualtat a l'obrer i a l'empresari, sí, però excloent sempre al capitalista i rebutjant taxativament el principi d'harmonització entre treball i capital, ja que proposava la propietat sindical de les empreses). Per això, les vagues van ser prohibides.
Però en realitat, els candidats a aquestes eleccions van haver de ser aprovats pel règim i tot el procés era controlat fèrriament (el que l'allunyava també d'un falangisme que defensava la primacia del Sindicat en un "Estat sindical", i no un sindicat estatal), en coherència amb una política intervencionista cap al mercat de treball: ocupació completa per als homes, fins i tot a costa de salaris o inflació baixa, la gairebé negació del dret de treballar per a les dones casades i cap subsidi de desocupació en tots.
== L'Organització Sindical durant el franquisme ==
A [[Espanya]] durant la [[dictadura]] de [[Francisco Franco]] l'organització sindical arrencava des de l'esfera local i de les unitats o cèl·lules de [[Treball (Dret)|treball]], diferenciant diversos àmbits: camperol, comarcal, tal com manifestava [[Torcuato Fernández Miranda]] el año [[1966]].<ref>[[Torcuato Fernández Miranda]], ''El hombre y la sociedad'', Editorial Doncel, [[Madrid]], [[1966]] </ref>
=== Esquema ===
* ''Delegación Nacional de Sindicatos'' (D.N.S.):
** ''Sindicatos nacionales.
** ''Junta Nacional de Hermandades.
* ''Centrales Nacionales Sindicales'' (C.N.S):
** ''Sindicatos provinciales.
** ''Cámara Oficial Sindical Agraria.
* ''Delegaciones Sindicales Comarcales'' (D.S.C.):
** ''Gremios Artesanos.
** ''Cofradías de Pescadores.
** ''Sindicatos de Empresas.
** ''Entidades Mixtas.
** ''Hermandades Sindicales del Campo.
* ''Delegación Sindical Local.
** ''Gremios Artesanos.
** ''Cofradías de Pescadores.
** ''Sindicatos de Empresas.
** ''Entidades Mixtas.
** ''Hemandad Sindical de Labradores y Ganaderos''.
* Empreses - famílies camperoles - familíes pescadores - artesans - productors independents.
=== Jerarquia ===
* Delegat Nacional de Sindicats.
** [[Gerardo Salvador Merino]] (1938-1941)
** [[Fermín Sanz-Orrio y Sanz]] (1941-1951).
** [[José Solís Ruiz]] (1951-1969).
* Secretari Nacional de Sindicats:
** [[Francisco Norte Ramón]],
** [[Manuel Valdés Larrañaga]] (1942)
** Mario López Rodríguez (1946-1949)
** Miguel Vizcaíno Márquez (1952-1956)
** [[Roque Pro Alonso]] (1956-1957),
**José María Martínez Sánchez-Arjona (1957-1960),
** Francisco Giménez-Torres (1960-1962)
* Inspector Nacional de Sindicats: [[Amador Villar Marín]].
* Vicesecretaris:
** Vicesecretari d'Organització Administrativa.
** Vicesecretari d'Ordenació Social: [[Antonio Bouthelier Espasa]].
** Vicesecretari d'Ordenació Econòmica: [[Miguel María Troncoso Sagredo]].
** Vicesecretari d'Obres Sindicals, Obrrs Socials de FET y de las JONS: [[Fermín Sanz-Orrio y Sanz]].
* Obres Sindicals de la Delegació Nacional de Sindicats: [[Ramón de Azaola y Ondarza]].
== Sindicats nacionals ==
La Llei de [[23 de juny]] de [[1941]] enquadra l'organitzacin sindical del Movimiento en 24 sindicats nacionals, ordenats alfabèticament, que augmentaran posteriorment a 26:<ref>[http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1941/07/11/007.html ABC-Madrid, [[11 de juliol]] de [[1941]]. ] </ref>
{| width=100%
|- valign ="top"
|width=33%|
* ''Sindicato Nacional de Agua, Gas y Electricidad.
* ''Sindicato Nacional del Azúcar.
* ''Sindicato Nacional de Banca y Bolsa.
* ''Sindicato Nacional de Cereales.
* ''Sindicato Nacional de Combustible.
* ''Sindicato Nacional de Confección.
* ''Sindicato Nacional de la Construcción.
* ''Sindicato Nacional del Espectáculo.
|width=33%|
* ''Sindicato Nacional de Frutos y Productos Hortícolas.
* ''Sindicato Nacional de Ganadería.
* ''Sindicato Nacional de Hostelería y Similares.
* ''Sindicato Nacional de Industrias Químicas
* ''Sindicato Nacional de la Madera y Corcho.
* ''Sindicato Nacional del Metal.
* ''Sindicato Nacional del Olivo.
* ''Sindicato Nacional de Papel, Prensa y Artes Gráficas.
|width=33%|
* ''Sindicato Nacional de Pesca.
* ''Sindicato Nacional de La Piel.
* ''Sindicato Nacional de Productos Coloniales.
* ''Sindicato Nacional del Seguro.
* ''Sindicato Nacional de Textil.
* ''Sindicato Nacional de Transportes y Comunicaciones.
* ''Sindicato Nacional de la Vid, Cervezas y Bebidas.
* ''Sindicato Nacional del Vidrio y Cerámica
|}
Posteriorment es fusionaren els ''Sindicatos de Textil'' i ''de Confección'', creat el ''Sindicato Nacional de Textil y Confección''.
== Infiltració comunista ==
En aquell context, al començament dels anys 60, el [[Partit Comunista d'Espanya]] (llavors clandestí) va decidir una política d'infiltració a l'OSE, en teoria, per a arribar als augments pràctics per a les condicions dels treballadors. En realitat es tractava d'aprofitar les estructures del règim per a propiciar la seva caiguda. D'aquí van sorgir les [[Comissions Obreres]]. Al final del règim de [[Francisco Franco|Franco]], l'OSE va perdre la seva energia, sempre limitada i els sindicats il·legals van guanyar la força ([[CCOO]], [[UGT]], [[Unió Sindical Obrera|USO]],...etc). De fet, una vegada mort Franco i fins a la supressió de l'OSE, la majoria dels empresaris preferien acordar convenis i pactes d'empresa amb la representació de l'organitzacions sindicals clandestines que amb els representants de l'OSE. En aquest context, i davant la pressió dels treballadors que demandaven una representació lliure i democràtica, el Sindicat Vertical va ser abolit pel govern d'[[Adolfo Suárez]] el [[1976]], i els sindicats de classe van ser legalitzats definitivament el [[30 d'abril]] de [[1977]].
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
* [[Sindicalisme horitzontal]]
== Enllaços externs ==
* [http://www.mtas.es/es/sec_sub/patrimonio/ Subsecretaria de Patrimoni Sindical Acumulat]
* [http://www.elpais.com/articulo/economia/PODER_EJECUTIVO/_GOBIERNO_PREDEMOCRaTICO_/1975-1977/funcionarios/AISS/transferidos/Administracion/Estado/elpepieco/19770603elpepieco_15/Tes/ Los funcionarios de la AISS, transferidos a la Administración del Estado, ''El País'', 03/06/1977 ]
[[Categoria:Sindicats espanyols]]
| |||