Aquesta Declaració no tingué valor legal ja que aquest projecte va ser rebutjat per la [[Convenció Nacional]] a la que havia estat proposada i va restar en projecte. D'una banda, no ha aparegut més que a cinc exemplars i ha estat políticament ignorada per complet, mentre que, de l'altra, s'ha dit que «la Declaració ha causat sensació a tota França, i fins i tot a l'estranger».
== Abast ==
La importància històrica de la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana resideix al seu estatut de primera declaració universal dels drets humans que eleva una exigència universalment vàlida a la vegada per als homes i les dones. D'aquesta manera, la ''Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà'' de 1789 que no havia estat a disposició més que per a una meitat de la humanitat, sense haver estat legitimada per l'altra meitat, es trobava, en realitat, superada mentre que continua sent transmesa, en la consciència històrica moderna, com la base dels drets humans. ''La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana'' constitueix, per això, una brillant defensa judicial radical a favor de les reivindicacions femenines i una proclamació autèntica de la universalització dels drets humans.
