Mascara: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 15:
Al segle XVI s'hi va establir una guarnició militar otomana. Hi van anar a viure molts andalusins que vivien a Algèria exiliats en el segle anterior. El [[1701]] va esdevenir capital del beylik de l'oest que fins aleshores estava a [[Mazuna]] a la regió del [[Dahra]]. Els beys hi van residir fins que els algerians van reconquerir [[Orà]] el [[1797]] i van construir alguns edificis entre els quals dues mesquites, una madrassa, una ''kasaba'', així com un aqüeducte i algunes fonts. En aquest temps els andalusins van abandonar la ciutat en majoria vers el [[1790]] i els otomans hi van instal·lar jueus. La sortida del bey va provocar una certa decadència a la ciutat i les revoltes que van esclatar a la regió al inici del segle XIX hi van contribuir. El 1805 el Darkawi Ibn Sharif es va apoderar de la ciutat i la va dominar algun temps. El 1827 fou atacada pel marabut Muhammad al-Tidjani amb suport de la tribu Hashim, que va dominar el barri de Bab Ali però va morir en lluita contra els otomans quan es disposava a ocupar la ciutat.
 
=== Emirat de Mascara ===
L' '''emiratEmirat de Mascara''' fou un estat creat a [[Algèria]] per la resistència àrab a l'ocupació francesa, que va existir entre [[1832]] i [[1843]] (de fet el [[1836]] la capital es va traslladar a Tagdempt i Mascara va ser ocupada pels francesos el [[1841]]).
 
Quan els francesos van ocupar Alger el[[ 5 de juliol]] de [[1830]], es van aixecar grups de resistents i el seu cap [[Abd el-Kader]] fou proclamat soldà dels àrabs el [[22 de novembre]] de [[1832]] per les tribus hashimhaixim, bani amir, i gharaba. Les seves forces però van fracassar davant [[Orà]] i [[Mostaganem]] ([[1833]]) encara que va aconseguir mantenir l'agitació.
L''''emirat de Mascara''' fou un estat creat a [[Algèria]] per la resistència àrab a l'ocupació francesa, que va existir entre [[1832]] i [[1843]] (de fet el [[1836]] la capital es va traslladar a Tagdempt i Mascara va ser ocupada pels francesos el [[1841]]).
 
El general Desmichels va negociar amb ell la pacificació (4 i [[26 de febrer]] de [[1834]]) i fou reconegut com emir dels creients (''amir al-munimin'' amb seu a [[Mascara]]; la seva autoritat s'estenia fins a la vora d'[[Alger]] (abril de [[1835]]) però les seves pretensions van provocar la represa de la guerra.
Quan els francesos van ocupar Alger el[[ 5 de juliol]] de [[1830]], es van aixecar grups de resistents i el seu cap [[Abd el-Kader]] fou proclamat soldà dels àrabs el [[22 de novembre]] de [[1832]] per les tribus hashim, bani amir, i gharaba. Les seves forces però van fracassar davant [[Orà]] i [[Mostaganem]] ([[1833]]) encara que va aconseguir mantenir l'agitació.
 
El [[28 de juny]] de [[1835]] va derrotar els francesos a Macta, però el El [[7 de desembre]] de [[1835]] el mariscal Clauzel, ajudat pels generals [[Nicolas Charles Oudinot|Oudinot]], Perrégaux i d’Arlanges, va ocupar i cremar la ciutat ([[6 de desembre]] de [[1835), que fou abandonada totalment pels àrabs després de saquejar-la totalment perquè els francesos no trobessin res, i de massacrar a gran part dels jueus que, tot i aquest incident, estaven fins aleshores ben integrats a la vida local. Posteriorment ([[13 de gener]] de [[1836]], els francesos van ocupar Tremissèn (Tlemcen) (13 de gener de 1836) i van derrotar Abd al-Kader al ued Sikkak el [[6 de juliol]] de [[1836]]. Per tres vegades l'emir fou abandonat per les seves tropes, però tres vegades les va reagrupar.
El general Desmichels va negociar amb ell la pacificació (4 i [[26 de febrer]] de [[1834]]) i fou reconegut com emir dels creients (''amir al-munimin'' amb seu a [[Mascara]]; la seva autoritat s'estenia fins a la vora d'[[Alger]] (abril de [[1835]]) però les seves pretensions van provocar la represa de la guerra.
 
El duc d'Orleans va aconseguir que el miler de jueus que havien sobreviscut acompanyessin als francesos en la seva retirada, però al no poder seguir el pas dels militars molts van morir i només una part va arribar a [[Mostaganem]] o a Orà, després d'haver perdut tots els bens i família. Els jueus que es van quedar a Mascara, foren agafats per Abd el-Kader, en part per considerar a la comunitat traïdora col·lectivament i en part per conservar artesans hàbils. Molts jueus van tornar però van haver d'abandonar la vila el 1838 i el 1839 només en quedaven 240. El 1851 la comunitat jueva pujava a 345 membres.
El [[28 de juny]] de [[1835]] va derrotar els francesos a Macta, però Clauzel i Bugeaud van prendre venjança cremant Mascara ([[6 de desembre]] de [[1835]]) i ocupant Tremissèn (Tlemcen) (13 de gener de 1836) i van derrotar a Abd al-Kader al ued Sikkak el [[6 de juliol]] de [[1836]]. Per tres vegades l'emir fou abandonat per les seves tropes, però tres vegades les va reagrupar. Els francesos es trobaven bloquejats a les viles i els colons eren atacats arreu; les tribus aliades als francesos també patien represàlies. El govern de Lluís Felip va decidir negociar i es va signar el tractat de la Tafna ([[30 de maig]] del [[1837]]) entre Abd al-Kader i Bugeaud. Els francesos conservaven Orà, Arzeu, Mostaganem, Alger, Blida i Kolea, i l'emir rebia la província d'Orà, part de la d'Alger i tot el beilicat del Titteri.
 
El [[28 de juny]] de [[1835]] va derrotar els francesos a Macta, però Clauzel i Bugeaud van prendre venjança cremant Mascara ([[6 de desembre]] de [[1835]]) i ocupant Tremissèn (Tlemcen) (13 de gener de 1836) i van derrotar a Abd al-Kader al ued Sikkak el [[6 de juliol]] de [[1836]]. Per tres vegades l'emir fou abandonat per les seves tropes, però tres vegades les va reagrupar. Els francesos es trobaven bloquejats a les viles i els colons eren atacats arreu; les tribus aliades als francesos també patien represàlies. El govern de Lluís Felip va decidir negociar i es va signar el tractat de la Tafna ([[30 de maig]] del [[1837]]) entre Abd al-Kader i Bugeaud. Els francesos conservaven Orà, Arzeu, Mostaganem, Alger, Blida i Kolea, i l'emir rebia la província d'Orà, part de la d'Alger i tot el beilicat del Titteri.
 
Del juliol de [[1837]] al novembre del [[1839]] hi va haver pau i l'emir va aprofitar per organitzar les seves tropes. La seva capital es va establir a Tagdempt, i es va fer reconèixer per tots els caps de tribus fins al Marroc i el Sàhara. L'ambigüitat del tractat va fer que entrés en territori que els francesos consideraven que no hi tenia dret; el general Valée va proposar un tractat addicional aclaridor però Abd al-Kader no el va voler signar. L'expedició "Portes de ferro" en la que el duc d'Orleans va unir Constantina i Alger, va servir de pretext a Abd al-Kader per reprendre la guerra i el [[20 de novembre]] de [[1839]] les seves forces van envair la [[Mitidja]], saquejant els establiments i massacrant als colons; Alger estava amenaçada; els francesos van ocupar la [[Miliana]] i [[Medea]] (maig i juny del [[1840]]) però això no ho va resoldre ja que les guarnicions franceses havien de ser abastides per combois que eren objecte d'atacs.
Linha 29 ⟶ 33:
 
 
=== Domini francès ===
[[Categoria:Emirats|Mascara]]
[[Categoria:Història d'Algèria]]
[[Categoria:Colònies europees a Àfrica]]
 
 
 
[[Abd el-Kader]], proclamat emir per les tribus de la plana del [[Ghris]], hi va establir la seva capital, i llavors fou capital del anomenat [[emirat de Mascara]], però hi va residir poc i vers 1834 va escollir com a capital a Tagdempt Tiaret (la Smalah) deixant a Mohamed Benfreha Al-Mahaji com primer governador. El [[7 de desembre]] de [[1835]] el mariscal Clauzel, ajudat pels generals [[Nicolas Charles Oudinot|Oudinot]], Perrégaux i d’Arlanges, va ocupar la ciutat que fou abandonada totalment pels àrabs després de saquejar totalment la ciutat perquè els francesos no trobessin res, i de massacrar a gran part dels jueus que, tot i aquest incident, estaven fins aleshores ben integrats a la vida local. Abd el-Kader, que era lluny de la població, no va poder restaurar l'orde i els guerrers que l'acompanyaven el van abandonar per prendre part al saqueig. Els francesos van entrar a la ciutat, la van cremar i la van abandonar. El duc d'Orleans va aconseguir que el miler de jueus que havien sobreviscut acompanyessin als francesos en la seva retirada, però al no poder seguir el pas dels militars molts van morir i només una part va arribar a [[Mostaganem]] o a Orà, després d'haver perdut tots els bens i família. Els jueus que es van quedar a Mascara, foren agafats per Abd el-Kader, en part per considerar a la comunitat traïdora col·lectivament i en part per conservar artesans hàbils. Molts jueus van tornar però van haver d'abandonar la vila el 1838 i el 1839 només en quedaven 240. Finalment els francesos manats pel mariscal Bugeaud, van ocupar la ciutat el [[30 de maig]] de [[1841]], quan tenia 2.840 habitants. Els jueus van haver de seguir a Abd el-Kader en la seva fugida i uns centenars foren morts en els combats. El 1851 la comunitat jueva pujava a 345 membres.
 
Sota domini francès Mascara fou una sots-prefectura. Joseph Valentin Voisins d’Ambre (1805-1890) en fou sub-prefecte de 1858 à 1868. La regió va restar berberòfona fins al menys el 1936. Durant la guerra de la independència una guerrilla del [[FLN]] va operar a la zona, al peu de l'Atles del Tell. Els anys noranta hi va haver una guerrilla del [[GIA]]. Va patir un fort terratrèmol el [[18 d'agost]] de [[1994]], que va causar la mort a 171 persones.