Revisió del 17:35, 21 feb 2012 modifica Luckas-bot (discussió \| contribucions) Bots 299.712 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: nds:Makedonien (Region) ← Edició anterior		Revisió del 16:25, 3 maig 2012 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) Edició següent →
Línia 15: \|- ! align=left" \| [[Macedònia de Pirin]] [[Fitxer:Bulgaria flag large.png\|30px\|Bulgària]] ([[Bulgària]]) \| \|- Línia 34: Durant l'[[Edat Mitjana]] va ser una província o thema de l'[[imperi Bizantí]]. Durant el [[segle VI]] es va produir la immigració massiva d'[[eslaus]], que van superar demogràficament a les poblacions locals d'orígens [[iliri]], [[Regió de Tràcia\|traci]] i [[Grècia\|grec]]. El territori va passar a ser controlat per [[Bulgària]] motiu pel qual l'actual idioma i gran part de la cultura eslava macedonia presenta fortes afinitats amb la de Bulgària. Des del [[segle XIV]] es va produir la invasió i ocupació [[Turquia\|turca]] que va incloure la regió de Macedònia(Makadunya) en la regió anomenada [[Rumèlia]]. Quan fou conquerida pels otomans a la segona meitat del segle XIV, el territori històric de Macedònia estava dividit entre els bizantins i diversos senyors locals. El [[1383]] tropes turques van arribar fins a [[Serres]] i el 1385 van conquerir Ishtip ([[Stip]]), Manastir ([[Bitola\|Monastir]], Bitola) i Pirlepe ([[Prilep]]). El 1391 van entrar a [[Skopje]] (Uskub). [[Salònica]] va caure en mans turques per primer cop el 1387 però es va guanyar i perdre diverses vegades i no fou conquerida definitivament fins el [[1440]], el que va consolidar el domini otomà. L'organització en marques frontereres es va substituir per sandjaks manats per sandjakbegs dependents del beglerbeg de Rumèlia. S'hi va introduir un sistema anomenat els timars i es van enviar yürüks turcs anatolis a colonitzar el país començant per les regions de Selanik (Salònica), Ishtip i Üsküb. Els segles XV i XVI es van produir nombroses conversions a l'islam i van sorgir diverses confraries destacant les dels bektashis que fou la principal. El segle XVII fou el temps del bandidatge (en turc anomenat haydud). Regió cerealística, el segle XVIII s'hi van difondre les cultures del tabac i l'arròs. En tot aquest temps Macedònia no va existor mai com a província sinó que eren una sèrie de sandjaks del ''beglerbeyik'' de Rumèlia primer i després de l'''eyalat'' de Rumèlia. Els sandjaks que formaven aquesta divisió administrativa no coincidien amb els límits geogràfics de la regió de Macedònia.

Macedònia (regió): diferència entre les revisions