Es creu que fou conquerida amb tot el [[Sus]] per [[Mussa ibn Nussayr]] a l'entorn del [[700]]. A la mort d'[[Idrís II]] el [[828]], els dominis [[idríssides]] es van repartir i Aghmat i el Sus van passar al fill [[Abd-Al·lah ibn Idrís]].<ref name="rawd">[[Ibn Abi Zar]], ''Rawd al-Qirtas'', traducció al castellà de A. Huici Miranda, València, 1964</ref> Fou un centre cultural amb refugiats de [[Qurtuba]] i [[Kairouan]].
AlUn seglegrup XImaghrawa eraes capitalva establir a Aghmat en data desconeguda, durant el govern de Ziri ibn Atiyya a [[emirat maghrawa de Fes|Fes]] (vers 989-997) i van fundar l' '''emirat maghrawa d'unAghmat'''. estatLa berberhistòria i fins i tot els noms del seus prínceps no han quedar registrats però es dona a entendre que eren membres de la família dels [[maghrawaBanu Khazar]]. dominatNomés peres Lakkutconeix benamb seguretat el darrer emir, Lakut ibn Yusuf ibn Ali (el nom apareix també com Lakkut i Laghut), casat amb Zaynab bint Ishak al-Nafzawiyya,<ref> aquesta ''nisba'' significa que pertanyia a la tribu berber dels [[nafza]] </ref> dama molt maca i rica, filla d'un exiliat de Kairouan[[Kairuan]]; conquerida Aghmat fou conquerida pels almoràvits el [[27 de juny]] del [[1058]], <ref name="bayan"> [[Ibn Idhari]], ''al-Bayan al-Mughrib'' Part III, traducció al castellà de A. Huici Miranda, València, 1963 </ref> i l'emir Lakut fou mort pels almoràvits el [[1059]]. Zaynab fou llavors l'esposa de l'almoràvit [[Abu Bakr ibn Umar ibn Talakakin]] i finalment el [[1071]] la del seu lloctinent i successor [[YusufYússuf ibn TashfinTaixfín]]; Zaynab es va rodejar a Aghmat d'una cort de poetes i escriptors. L'establiment de la capital a Marràqueix va desviar cap aquesta bona part dels membres d'aquests cortesans, i la ciutat va iniciar la seva decadència molt lentament.
A Aghmat van ser exiliats [[Abd Allah ibn Buluggin]], emir [[zírida]] de [[Emirat de Granada|Granada]] i l'[[Emirat d'Isbiliya|Emir d'Isbiliya]] [[Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid]]. Les seves tombes encara es conserven.
