Joaquim Milans del Bosch i Carrió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
 
==Capità General de Catalunya==
A l'acabament de la [[Primera Guerra Mundial]] ([[1918]]), va ser nomenat [[capità general de Catalunya]]. La situació del país era molt tensa per causa de la crisi econòmica que va suposar el cessament d'exportacions als països en guerra, i a les pujades de preus. L'obrerisme es va organitzar i lluità contra els pistolers de la [[patronal]].
Joaquim Milans del Bosch es va posicionar a favor de la patronal i va aplicar mètodes militars a la repressió dels conflictes socials, amb total impunitat vers els sicaris de la patronal.
Per reprimir la vaga de [[la Canadenca]], fins i tot va arribar a autoritzar un Sotmetent[[Sometent]] per reclutar forces al servei del General [[Severiano Martínez Anido]], governador militar de Catalunya.
Milans hi va exercir també d'executor de la [[censura]] del règim, concretament ordenant la cremacremada d'una còpia d'una pel·lícula (''La malcasada'').
Milans del Bosch se sentia recolzat per les classes altes de la societat catalana, i fins que no van arribar ordres directes del rei Alfons XIII, empès per les Corts, no dimití ([[1920]]). De fet, va ser convidat a cerimònies i àpats de casament de l'aristocràcia barcelonina.
El rei, per compensar la seua obediència i anys de servei, el va nomenar Cap de la Casa Militar de la Casa Reial.