Diagnosi diferencial: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 10:
Durant el procés, s'ha de posar tota la sensibilitat possible, incloent des de la salutació i tota altra forma de comunicació amb el pacient i el seu nucli familiar.
Però si bé són condicions necessàries per a tots dos, un amb la seva problemàtica i l'altre amb la seva perícia mèdica, el procés d'acostament es concreta amb base en una sèrie d'eines intel·lectuals, la [[raonament inductiu|inducció]], la [[deducció]], la [[raonament abductivo|abducció]], la [[analogia]] i la [[modelització]], que en definitiva, són utilitzades per generar les [[hipòtesi (mètode científic)|
Perquè les hipòtesis inicials siguin vàlides, aquestes hauran de tenir consistència [[lògica]] i fonamentació [[mètode científic|científica]] i tenir la possibilitat de ser contrastades [[experiment|empíricament]]. Aquest procés, el de generar hipòtesis i refutar, afavorit o minimitzat per diversos factors, és considerat amb justesa com un [[darwinisme]] de les hipòtesis on subsisteix la qual sotmesa a normes d'apreciació crítiques es considera la més creïble. Aquesta acció discriminadora és la característica fonamental del diagnòstic diferencial i es manté activa durant tot l'acte mèdic.
| |||