'''Eboric''' va ser [[Regne dels sueus|rei dels sueus]] des del [[583]] al [[584]]. El 583 succeí el seu pare [[Miró]], i segons [[Gregori de Tours]]<ref>{{CNRef-llibre |cognom=Fouracre |nom=Paul |cognom2=McKitterick |nom2=Rosamond |títol=The New Cambridge Medieval History |url=http://books.google.es/books?id=JcmwuoTsKO0C&pg=PA189&dq=Eboric+leovigild&hl=ca&sa=X&ei=-XypT47AHKaa0QW7yqFX&ved=0CDYQ6AEwAA#v=onepage&q=Eboric%20leovigild&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2005 |pàgines=vol.1, p.189 |isbn=0521362911 }}</ref> va signar un [[tractat]] amb [[Leovigild]]. Se suposa segons aquest el rei sueu seguiria essent vassall del rei [[visigot]]. Vers l'any 584 va ser destronat pel seu cunyat [[Andeca]] (Odiacca) i tancat en un monestir, es creu que l'aixecament seria una reacció a la política portada per Eboric i el seu pare d'aliança amb el [[regne visigot]]. Leovigild va reaccionar, i el [[585]], i mentre el seu fill [[Recared]] portava la guerra contra [[Borgonya]] va envair el [[Regne dels sueus]], va devastar la [[Gallaecia]], i va capturar Andeca. Després de tonsurar-lo, fet que l'inhabilitava per regnar, el va exiliar a [[Pax Iulia]] (l'actual [[Beja (municipi de Portugal)|Beja]]). A més a més va aprofitar per destruir les naus borgonyones que realitzaven intercanvis comercials amb els sueus. El tresor real sueu també va ser capturat, i la Gallaecia va passar a ser possessió visigoda. Un cop, Leovigild, va abandonar la regió els sueus es van aixecar i van aclamar com a rei un noble anomenat [[Malaric]]. Però la rebel·lió va ser sufocada per les forces visigodes poc després, sense la intervenció reial.
