Ibèric: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Numerals: Rèplica d'Orduña a Lakarra
Línia 161:
Javier de Hoz (2011, pp. 196-198) considera plausibles els arguments interns contextuals i combinatoris que permetrien considerar numerals les formes ibèriques proposades. De fet, pel que fa als valors concrets, considera vàlida l’equivalència d’ibèric ban amb ‘ú’ i d’erder amb ‘meitat’ d’acord amb les indicacions lèxiques de valor de les monedes, mentre que la resta d’equivalències proposades no passarien d’hipòtesi de treball. Respecte de l’equivalència entre els possibles numerals ibèrics i els numerals bascos, està d’acord amb Lakarra (2010) en que les formes documentades en ibèric no encaixen amb les formes reconstruïdes pel protobasc. Finalment, considera que la major dificultat per acceptar aquesta hipòtesi és paradoxalment la seva extensió i caràcter sistemàtic, atès que de ser correcta comportaria un parentiu proper entre ibèric i basc, circumstància que hauria de permetre identificar altres subsistemes tant clars com aquest, subsistemes que cap investigador amb arguments lingüístics raonables ha estat capaç d’identificar.
 
Eduardo Orduña (2011) insisteix que els elements ibèrics proposats com numerals no només són similars als numerals bascos, sinó que també es combinen com a numerals i apareixen en contextos en què són esperables numerals, arguments que Lakarra (2010) no rebat [tampoc de Hoz (2011)]. En quant a la hipòtesi de l'ibèric com a llengua vehicular de de Hoz, Orduña remarca el seu caràcter hipotètic, tot i que Lakarra la presenta com un fet establert. Respecte de les dificultats fonètiques indicades per Lakarra, Orduña argumenta que les seves propostes són compatibles amb el protobasc de Michelena que és elal que per cronologia i per seguretat s'ha d'atenir un iberista, mentre que la hipòtesi de reconstrucció interna de Lakarra té una cronologia imprecisa i un grau de seguretat molt menor. Finalment, en contra de la seva primera opinió favorable al préstec, conclou que la hipòtesi més econòmica per explicar les coincidències entre el sistema numeralde numerals ibèric i el sistema de numerals basc és la del parentiu genètic.
== Texts d'exemple ==
Línia 200:
* Orduña Aznar, Eduardo (2005): [http://ifc.dpz.es/publicaciones/ver/id/2622 Sobre algunos posibles numerales en textos ibéricos], ''Palaeohispanica'' 5, pp. 491-506.
* Orduña, Aznar, Eduardo (2006): [http://eorduna.awardspace.com/publicaciones.html ''Segmentación de textos ibéricos y distribución de los segmentos''], Tesis Doctoral, UNED-Madrid.
* Orduña, Aznar, Eduardo (2011): [http://independent.academia.edu/EduardoOrdu%C3%B1a/Papers/1604388/Los_numerales_ibericos_y_el_protovasco ''Los numerales ibéricos y el protovasco''], Veleia 28, pp. 125-139.
* Quintanilla, Alberto (1998); ''Estudios de fonología ibérica'', Vitoria 1998, ISBN 84-8373-041-3.
* Rodríguez Ramos, Jesús (2002b): «Índice crítico de formantes de compuesto de tipo onomástico en la lengua íbera», ''Cypsela'' 14, pp. 251-275.