Obre el menú principal

Canvis

106 octets eliminats ,  fa 7 anys
cap resum d'edició
El nom de Lahej estaria en relació amb l'[[himiarita]] Lahdj ibn Wail ibn al-Ghawth ibn Katan ibn Arib ibn Zuhayr ibn Ayman ibn al-Hamaysa. Després de l'silamització del Iemen, Lahej va ser part d'aquest territori i va compartir la seva sort. Però els governadors de [[Sanaa]] i de l'[[Hadramaut]] i degueren tenir una autoritat limitada. El 818/819 el califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] va nomenar governador del Iemen a Muhammad ibn Abd Allah ibn Ziyad que va fundar la dinastia [[ziyàdida]] i va fundar a la [[Tihama]] la població de [[Zabid]] que fou la seva capital fins el 1011/1012. A la seva caiguda va passar a una nissaga d'abissinis. Lahej, Aden, Abyan, Hadramaut i Shihr va passar a mans dels Banu Maan (o banu Man o Mànides). El 1062/1063 Aden va caure en mans de l'ismaïlita Ali ibn Muhammad al-Sulayhi, pero els mànides van conservar el poder com a vassalls fins el 1080/1801 quan va morir al-Sulayhi. Llavors el fill d'aquest, al-Mukarram Ahmad va reclamar la regió i va instal·lar a Aden i les regions veïnes als germans al-Abbas i al-Mansur, de la dinastia [[zuràyida]], recompent-sant així els seus servis a la causa ismaïlita. Van restar al poder fins a l'arribada dels [[aiubites]] el 1173. Lahej, Aden i la resta del Iemen va passar als aiubites que hi van governar del 1173 al [[1228]]. Llavors van governar els [[rassúlides]] (1228-1454) i els [[tahírides del Iemen]] (1454-1547). El sultà tahírida Amir ibn Abd al-Wahhab va demanar ajut als [[mamelucs]] egipcis contra els portuguesos, i el sultà [[Qànsawh al-Ghawrí]] (1501-1516) va enviar una flota manada per Husayn al-Mushrif, que va conquerir gran part del Iemen. Quan els otomans van conquerir Egipte (1517) la feina al Iemen ja estava en marxa. El [[1538]] el governador turc de Kulzum, Sulayman Pasha, amb una flota, va conquerir Aden que va ser turca fins el [[1635]] quan van haver d'abandonar el Iemen davant els imans [[zaydites]].
 
== DinastiaSultanat delsde AbdaliLahej ==
Els abdalites són els habitants del Iemen que viuen a l'entorn de Lahej. És un nom col·lectiu però no estrictament una tribu, que fou agafat a partir del [[1732]] quan el xeic Fadl ben Alí ben Salah ben Sallam ben Alí al-Sallami al-Abdali es va apoderar de Lahej que pertanyia a l'imam [[zaidita]] del Iemen. Va fundar la
'''dinastia dels Abdali''' i el seu nom es va estendre als habitants de la zona que pertanyien a diverses trribus. Segons el [[rasúlida]] Al-Ashraf a la ''Turfan al-ashab'', els abadil (abdali) eren un clan descendent de Khawlan ben Amr ben Alhaf ben Qudaa. Foren part de la confederació dels yafii i la família Al-Sallam tenia representació a Khanfar (en territori dels yafii) i a Mukha ([[Mokha]]); llavors el país de Lahej estava poblat majoritàriament pels asabih descendents d'Asbab ben Amr, que era un descendent a la seva vegada d'Himiar al-Asghar; la resta pertanyia a tribus del grup qahtànida com els adjalim, els djahafil, els yafii, elks akarib ([[akrabi]]), els hawashib ([[hawshabi]]) i els [[amiri]], de les quals les tres darreres es van independitzar i els demés van formar els abadil (abdali). La capital fou Al-Hawta i la residència del soldà fou Lahej.
 
La dinastia abdali va regir el soldanat de Lahej des del [[1732]] al [[1967]], primer sota nominal sobirania otomana alternada amb períodes de independència, i des del [[1918]] sota protectorat britànic. Els abdali van cedir als britànics el 1838 un territori on es va establir la [[colònia d'Aden]]. Fou el més important dels estats del [[Protectorat Occidental d'Aden]] i un dels principals dins la [[Federació d'Aràbia del Sud]]. La dinastia fou deposada el [[1967]] i el soldà Fadl VI va fugir del país.
 
== Sultanat de Lahej ==
El [[1728]] va ser proclamat xeic dels [[Abdali|asabih]] Fadl I ben Alí ben Fadl ben Salah ben Sallam ben Alí al Sallami al-Abdali, cap del clan o família dels [[abdali]] que va donar nom al poble format per diverses tribus, totes les quals li van donar suport quan va conquerir Lahej el [[1732]] i es va declarar independent de l'imam [[zaidita|zaidites]] de Sanaa al Iemen. Va establir la capital al barri d'Al Hawta a la ciutat de Lahej i no va reconèixer al imam Mansur Husayn ibn Kasim (+1740); es va aliar al xeic de la tribu dels Yafi i es va apoderar d'Aden. Des de el [[1732]] va agafar el títol de sultà. El sultanat abraçava el país de l'[[Abyan]] i el Lahej propi.
 
 
El febrer del [[1958]] el sultà Ali III, sospitós de ser nacionalista àrab i voler unir-se a la [[República Àrab Unida]], fou deposat i el [[1959]] es va formar la [[Federació d'Emirats Àrabs del Sud]], precedent de la [[Federació d'Aràbia del Sud]] a la que es va adherir a l'octubre. El sultà fou nomenat ministre de defensa de la Federació, càrrec que va conservar fins l'enfonsament del règim el [[1967]]. El sultà va fugir a l'estranger.
 
== Banderes del soldanat de Lahej ==
 
La bandera del soldanat estava formada per un rectangle dividit verticalment en una part vermella al pal i blanca al vol. A la part vermella portava brodat en fil blanc o de plata dos espases o dagues creuades i en mig una llança. L'estendard reial era el mateix però més elaborat. L'exèrcit del sultà tenia una bandera vermella amb les dos espases creuades blanques al centre.
 
El cos militar dels Aden Levies Protectorate, utilitzaven també l'emblema de les dos espases o dagues creuades similar al de Lahej. <Ref>Carr, 1961 </ref>
 
== Sultans abdali de Lahej ==
 
* Fadl I ben Alí al-Sallami al-Abdali 1728-1742
* Abd al-Karim I ben Fadl al-Abdali 1742-1753
 
=== Genealogia dels soldans de Lahej ===
 
* Fadl I ben Alí al-Sallami al-Abdali 1728-1742
** Abd al-Karim I ben Fadl al-Abdali 1742-1753
***** Fadl IV ben Muhsin al-Abdali 1866-1874
*** Ahmed I ben Abd al-Karin al-Abdali 1792-1827
 
== SultanatBanderes del soldanat de Lahej ==
La bandera del soldanat estava formada per un rectangle dividit verticalment en una part vermella al pal i blanca al vol. A la part vermella portava brodat en fil blanc o de plata dos espases o dagues creuades i en mig una llança. L'estendard reial era el mateix però més elaborat. L'exèrcit del sultà tenia una bandera vermella amb les dos espases creuades blanques al centre.
 
El cos militar dels Aden Levies Protectorate, utilitzaven també l'emblema de les dos espases o dagues creuades similar al de Lahej. <Ref>Carr, 1961 </ref>
 
== Notes i referències ==
104.824

modificacions