Segòbriga: diferència entre les revisions

2.982 bytes afegits ,  fa 10 anys
m
mCap resum de modificació
{{cita|Viriat disposant les seves tropes en una trampa, va enviar uns pocs a robar el bestiar dels habitants de Segòbriga, quan varen haver sortit en gran nombre per castigar-los, van començar a córrer els altres, fent veure que corrien...}}
[[Fitxer:Teatro romano Segobriga.jpg|thumb|275px|Teatre romà de Segòbriga, on encara es fan representacions teatrals clàssiques.]]
 
Després de la [[conquesta romana d'Hispània|conquesta romana]] a començaments del [[segle II aC]] durant les guerres celtiberes, Segòbriga va esdevenir un [[oppidum]]. Després de la [[guerra de Sertori]], entre el 80 i el 72 aC començà a ser el centre de tota aquella part de la ''[[meseta]]'' amb el control d'un ample territori.
[[Fitxer:Segóbriga Circo 04 JMM.jpg|thumb|left|275px|[[Amfiteatre de Segòbriga]].]]
En temps d'[[August]], al voltant del 12 aC, deixà de ser una ciutat estipendiària que pagava tributs a [[Imperi Romà|Roma]] i va convertir-se en un ''[[municipi romà|municipium]]'', una ciutat governada per [[ciutadania romana|ciutadans romans]], que va fer créixer l'estatus de la ciutat notablement, i la va fer arribar a un creixement econòmic amb un gran programa de construccions monumentals que va finalitzar durant l'[[dinastia Flàvia|època flàvia]], cap al 80, i és l'època on es construïren els grans edificis públics d'oci, així com també les muralles, que encara avui es poden veure. La ciutat fou un important centre de comunicacions, d'aquesta època també és l'emissió de moneda a la eva [[seca]], i la construcció d'una part de la muralla. En acabar el govern de [[Vespasià]], la ciutat es trobava en el seu punt més alt, amb el teatre i l'amfiteatre ja acabats, i es trobava ja completament integrada socialment i ecònomica a l'[[Imperi Romà]].
 
Les troballes arqueològiques indiquen que el [[segle III]] encara existien a Segòbriga importants elits que vivien a la ciutat, però el [[segle IV]] ja es troben abandonats els principals monuments, prova de l'inexorable decadència i de la progressiva conversió en un centre rural.
 
En època visigoda, a partir del [[egle V]], encara devia ser una ciutat important, atès que hi ha restes de diverses basíliques i d'una gran necròpolis, i fins i tot alguns bisbes van venir durant diversos [[concilis de Toledo]], concretament el [[III Concili de Toledo]] el 589 i el [[XVI Concili de Toledo|XVI Concili]] el 693.
 
La despoblació definitiva va començar després de la [[invasió musulmana d'Hispània]], quan els bisbes i les elits governants van fugir cap al nord, cercant protecció en els regnes cristians, com també va passar amb la ciutat veïna d'[[Ercavica]]. D'aquestes dates són les restes d'una fortificació musulmana que ocupa el capdamunt del turó.
 
Després de la [[Reconquesta]], la població dels voltants va desplaçar-se a l'actual poble de [[Saelices]], al costat de la font que donava vida a l'[[aqüeducte]] que havia abastat l'antiga ciutat de Segòbriga. Amb el nom ja oblidat, el turó que ocupava començà a dir-se ''Cabeza de Griego'', amb una petita població rural depenent de la vila d'[[Uclés]], que va fer servir les runes de l'antiga ciutat per a la construcció del convent i la fortalesa.
 
D'aleshores ençà l'abandó va anar creixent fins que només n'ha quedat una petita capella construïda sobre les antigues termes.
 
== Conservació ==
42.827

modificacions